Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231868
Teoremas femeninos en la escuela: Indagación narrativa con maestras que habitan la matemática y el oficio docente
Títol de la revista
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[spa] Este trabajo se adentra en los saberes docentes como una experiencia encarnada, situada y profundamente vinculada al ser mujer. Desde un partir de sí, explora la relación entre ser y saber en la práctica pedagógica de tres profesoras chilenas de educación básica que enseñan matemática en escuelas de Antofagasta y Santiago de Chile. La investigación nace de una pregunta íntima, surgida al reconocer en otras maestras una forma viva de enseñar que abría una distancia con la experiencia propia como profesora de matemática. Esa inquietud se transforma en deseo de comprender qué se juega en el vínculo con el saber, cómo este se encarna en la enseñanza y qué modos de presencia, autoridad, mediación, libertad y cuidado emergen en la relación pedagógica.
La indagación se despliega desde una perspectiva narrativa, entendida como una forma de construir conocimiento atenta a la experiencia vivida, a los vínculos y a los sentidos que se entretejen en lo cotidiano y en la propia experiencia de investigar. A lo largo de tres años, se cultivó un acompañamiento con las profesoras, compartiendo relatos, registros de campo, escenas de aula y escrituras elaboradas en la conversación. El análisis se desarrolló desde la escritura narrativa como forma de pensamiento, permitiendo que las escenas desplegaran su potencia y que la experiencia tomara cuerpo en el relato.
Este trabajo recupera la centralidad de las voces de maestras en el discurso pedagógico y pone en valor la fuerza educativa de quienes enseñan desde sus cuerpos, sus historias y su deseo. Desde la diferencia sexual como clave de lectura, propone una manera de investigar y de enseñar anclada en el vínculo, la atención y el compromiso con la escuela.
La investigación se desarrolla en un contexto excepcional, marcado por el estallido social en Chile, el proceso constituyente y la pandemia del Covid-19, acontecimientos que acompañaron y modelaron las formas de explorar, de vincularnos y de pensar juntas. El texto se ofrece como una invitación a explorar lo educativo desde la experiencia compartida, en su espesor político, simbólico y afectivo.
[cat] Aquest estudi s’endinsa en els sabers docents com una experiència encarnada, situada i profundament vinculada al fet de ser dona. Des d’un procés arrelat en un partir des de dins, explora la relació entre ser i saber en la pràctica pedagògica de tres professores xilenes d’educació bàsica que ensenyen matemàtiques en escoles d’Antofagasta i Santiago de Xile. La recerca neix d’una pregunta íntima, sorgida en reconèixer en altres mestres una manera viva d’ensenyar que obria una distància amb la pròpia experiència com a professora de matemàtiques. Aquesta inquietud es transforma progressivament en el desig de comprendre què es posa en joc en la relació amb el saber, com aquest s’encarna en l’ensenyament i quines formes de presència, autoritat, mediació, llibertat i cura emergeixen en la relació pedagògica. La indagació es desplega des d’una perspectiva narrativa, entesa com una manera de construir coneixement atenta a l’experiència viscuda, als vincles i als sentits que s’entreteixeixen en la quotidianitat i en la pròpia experiència d’investigar. Al llarg de tres anys, es va cultivar un procés d’acompanyament amb les professores, compartint relats, registres de camp, escenes d’aula i escriptures elaborades en la conversa. L’anàlisi es va desenvolupar des de l’escriptura narrativa com a forma de pensament, permetent que les escenes despleguessin la seva potència pedagògica i que l’experiència prengués cos en el relat. Aquest estudi posa en primer pla la importància de les veus de les mestres en el discurs pedagògic i dona valor a la força educativa d’aquelles que ensenyen des dels seus cossos, les seves històries i el seu desig. Des de la diferència sexual com a clau de lectura, proposa una manera d’investigar i d’ensenyar arrelada en el vincle, l’atenció i el compromís amb l’escola. La recerca es va desenvolupar en un context excepcional, marcat per l’esclat social a Xile, el procés constituent i la pandèmia de la Covid-19, esdeveniments que van acompanyar i van modelar les maneres d’explorar, de vincular-nos i de pensar juntes. El text s'ofereix com una invitació a explorar allò educatiu des de l'experiència compartida, en el seu gruix polític, simbòlic i afectiu.
[eng] This study delves into teachers’ knowledge as an embodied, situated experience, deeply connected to being a woman. Starting from one’s own experience (partir de sí), it explores the relationship between being and knowing in the pedagogical practice of three Chilean primary school teachers who teach mathematics in schools in Antofagasta and Santiago de Chile. The research emerges from an intimate question that arose upon recognizing in other teachers a vibrant way of teaching that opened a distance from the researcher’s own experience as a mathematics teacher. This unease becomes a desire to understand what is at stake in the relationship with knowledge, how this relationship becomes embodied in teaching, and which modes of presence, authority, mediation, freedom, and care emerge within the pedagogical relationship. The inquiry unfolds through a narrative perspective, understood as a way of constructing knowledge that remains attentive to lived experience, relationships, and the meanings that intertwine in everyday life and in the very experience of researching. Over the course of three years, a sustained process of accompaniment was cultivated with the teachers, sharing narratives, field notes, classroom scenes, and texts developed through conversation. The analysis was carried out through narrative writing as a form of thinking, allowing the scenes to unfold their pedagogical potential and enabling experience to take shape within the narrative. This study brings to the foreground the significance of women teachers’ voices within pedagogical discourse and highlights the educational strength of those who teach from their bodies, their histories, and their desire. Drawing on sexual difference as an interpretive lens, it proposes a way of researching and teaching grounded in relationship, attentiveness, and commitment to school life. The research took place in an exceptional context marked by the social uprising in Chile, the constitutional process, and the Covid-19 pandemic, events that accompanied and shaped the ways of exploring, relating, and thinking together. The text is offered as an invitation to explore the educational from shared experience, in its political, symbolic, and affective depth.
[cat] Aquest estudi s’endinsa en els sabers docents com una experiència encarnada, situada i profundament vinculada al fet de ser dona. Des d’un procés arrelat en un partir des de dins, explora la relació entre ser i saber en la pràctica pedagògica de tres professores xilenes d’educació bàsica que ensenyen matemàtiques en escoles d’Antofagasta i Santiago de Xile. La recerca neix d’una pregunta íntima, sorgida en reconèixer en altres mestres una manera viva d’ensenyar que obria una distància amb la pròpia experiència com a professora de matemàtiques. Aquesta inquietud es transforma progressivament en el desig de comprendre què es posa en joc en la relació amb el saber, com aquest s’encarna en l’ensenyament i quines formes de presència, autoritat, mediació, llibertat i cura emergeixen en la relació pedagògica. La indagació es desplega des d’una perspectiva narrativa, entesa com una manera de construir coneixement atenta a l’experiència viscuda, als vincles i als sentits que s’entreteixeixen en la quotidianitat i en la pròpia experiència d’investigar. Al llarg de tres anys, es va cultivar un procés d’acompanyament amb les professores, compartint relats, registres de camp, escenes d’aula i escriptures elaborades en la conversa. L’anàlisi es va desenvolupar des de l’escriptura narrativa com a forma de pensament, permetent que les escenes despleguessin la seva potència pedagògica i que l’experiència prengués cos en el relat. Aquest estudi posa en primer pla la importància de les veus de les mestres en el discurs pedagògic i dona valor a la força educativa d’aquelles que ensenyen des dels seus cossos, les seves històries i el seu desig. Des de la diferència sexual com a clau de lectura, proposa una manera d’investigar i d’ensenyar arrelada en el vincle, l’atenció i el compromís amb l’escola. La recerca es va desenvolupar en un context excepcional, marcat per l’esclat social a Xile, el procés constituent i la pandèmia de la Covid-19, esdeveniments que van acompanyar i van modelar les maneres d’explorar, de vincular-nos i de pensar juntes. El text s'ofereix com una invitació a explorar allò educatiu des de l'experiència compartida, en el seu gruix polític, simbòlic i afectiu.
[eng] This study delves into teachers’ knowledge as an embodied, situated experience, deeply connected to being a woman. Starting from one’s own experience (partir de sí), it explores the relationship between being and knowing in the pedagogical practice of three Chilean primary school teachers who teach mathematics in schools in Antofagasta and Santiago de Chile. The research emerges from an intimate question that arose upon recognizing in other teachers a vibrant way of teaching that opened a distance from the researcher’s own experience as a mathematics teacher. This unease becomes a desire to understand what is at stake in the relationship with knowledge, how this relationship becomes embodied in teaching, and which modes of presence, authority, mediation, freedom, and care emerge within the pedagogical relationship. The inquiry unfolds through a narrative perspective, understood as a way of constructing knowledge that remains attentive to lived experience, relationships, and the meanings that intertwine in everyday life and in the very experience of researching. Over the course of three years, a sustained process of accompaniment was cultivated with the teachers, sharing narratives, field notes, classroom scenes, and texts developed through conversation. The analysis was carried out through narrative writing as a form of thinking, allowing the scenes to unfold their pedagogical potential and enabling experience to take shape within the narrative. This study brings to the foreground the significance of women teachers’ voices within pedagogical discourse and highlights the educational strength of those who teach from their bodies, their histories, and their desire. Drawing on sexual difference as an interpretive lens, it proposes a way of researching and teaching grounded in relationship, attentiveness, and commitment to school life. The research took place in an exceptional context marked by the social uprising in Chile, the constitutional process, and the Covid-19 pandemic, events that accompanied and shaped the ways of exploring, relating, and thinking together. The text is offered as an invitation to explore the educational from shared experience, in its political, symbolic, and affective depth.
Recurs relacionat
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
GONZÁLEZ-GONZÁLEZ, Isabel del Carmen. Teoremas femeninos en la escuela: Indagación narrativa con maestras que habitan la matemática y el oficio docente. [consulted: 10 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231868