El "Tractat de les mules"de Manuel Díez: estudi i edició

Abstract

[cat] La present tesi doctoral presenta la primera edició crítica del 'Tractat de les mules', un tractat de menescalia en català del segle XV escrit pel noble valencià Manuel Díez (c. 1381/1382-1443), majordom d’Alfons el Magnànim. El 'Tractat' va circular conjuntament amb el Llibre de cavalls escrit prèviament pel mateix autor sota el títol global de 'Llibre de la menescalia', que, pel seu caràcter de summa ordenada de la matèria, va gaudir d’una excepcional popularitat, amb dotze testimonis manuscrits en català (deu dels quals amb el 'Tractat de les mules') i una àmplia difusió impresa en castellà i català, així com traduccions manuscrites del 'Llibre de cavalls' al napolità i al francès. La investigació té per objectius l’establiment del text del 'Tractat de les mules' i un estudi en profunditat de l’obra, l’autor i el seu públic i context general. Es presenta com un primer pas per a una edició i estudi futurs del conjunt del 'Llibre de la menescalia'. L’edició crítica parteix de la col·lació exhaustiva dels deu testimonis manuscrits catalans conservats, dels quals s’inclouen descripcions codicològiques detallades. S’identifiquen dues versions diferents del 'Tractat de les mules', una de més breu, present a nou testimonis, en què una part dels capítols són més breus i remeten al 'Llibre de cavalls', i una de més llarga, amb aquests capítols sencers i sense remissions, conservada en un sol testimoni, VU1 (València, BHUV, ms. 624). L’'stemma codicum' justifica la selecció del ms. PF (París, BnF, Esp. 215), amb la versió breu, com a testimoni base de l’edició canònica. A més, s’adjunta als annexos l’edició de VU1. La identificació d’aquestes dues versions del 'Tractat' de les mules pot ser una pista important per entendre la gestació del 'Llibre de la menescalia', possiblement ambdues per part del mateix autor. També s’analitza la complexa tradició dels impresos, i s’identifiquen tres famílies en les edicions castellanes. En un primer estudi de les impressions catalanes, de 1515 i 1523, es demostra que s’hi efectua una retrotraducció del text castellà al català, però que s’empra també la tradició manuscrita catalana. S’inclou, en annex, una transcripció del text de la primera edició impresa en català (Barcelona, Rosenbach, 1515). L’estudi presenta la biografia de Manuel Díez a partir de noves aportacions documentals, i proposa una nova datació per al 'Llibre de cavalls' i el 'Tractat de les mules', que haurien estat produïts entre 1424 i 1427. Es reavaluen les fonts de Díez —emmarcant-les dins el concepte medieval de 'compilatio'— i es confirma que la font principal del 'Tractat de les mules' és el 'Llibre de cavalls', del mateix autor. Pel que fa a aquest últim, es verifica la compilació de continguts que fa de l’anònim castellà conegut com 'Libro de los caballos' i es qüestiona la compilació directa del 'Liber marescalcie equorum' de Lorenzo Rusio, que s’havia plantejat prèviament. L’anàlisi del contingut del 'Tractat de les mules' confirma la important presència de la doctrina mèdica hipocràtico-galènica en la hipiatria medieval. Finalment, la tesi també inclou un estudi del lèxic tècnic present al 'Tractat de les mules', amb una anàlisi de la representació en els diccionaris històrics catalans i un glossari.