Amb motiu del tancament d'estiu, la validació de documents es reprendrà a partir del 28 d'agost de 2026. Disculpeu les molèsties.
Con motivo del cierre de verano, la validación de documentos se reanudará a partir del 28 de agosto de 2026. Disculpad las molestias
Due to the summer closure, document validation will resume starting August 28, 2026. We apologize for any inconvenience.

Document type

Contribution to periodical

Publication date

All rights reserved

Please use this identifier to cite or link to this item: https://hdl.handle.net/2445/180019

Anatomia d'una decisió

Journal Title

Director/Tutor

Journal ISSN

Volume Title

Related resource

Abstract

El cervell rep constantment una allau d'informacions de l'exterior a través dels òrgans dels sentits. Totes aquestes informacions, de natura molt diversa i que reflecteixen aspectes molt diferents de la realitat, s'integren en una zona anomenada àrea d'associació, la qual cosa permet que al final del procés tinguem una percepció unificada de l'entorn. Dit d'una altra manera, el cervell fa que els sons, la imatges, les sensacions tàctils, les olors, etcètera, s'harmonitzin en una experiència única, i llavors utilitza aquesta percepció global per inferir quines són les millors decisions que es poden prendre en qualsevol situació. Durant més de sis dècades s'ha hipotetitzat que, com més òptima sigui la codificació neural de totes aquestes informacions, és a dir, com més eficient sigui la manera com les xarxes neuronals implicades les registrin, amb més probabilitat seran encertades les decisions que es prenguin. Tanmateix, un dels punts clau del mètode científic és que permet reexaminar qualsevol hipòtesi a partir de dades noves, reajustar-la i fins i tot canviar-la radicalment si així ho indiquen les observacions o els experiments. Aquest punt és un dels que diferencien amb més claredat la ciència de les creences i de la pseudociència. La biòloga Martina Valente i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca italians i nord-americans, han fet uns experiments que obliguen a canviar radicalment aquesta hipòtesi que relaciona l'eficiència en la codificació de les informacions amb el fet de prendre bones decisions. Segons han publicat a la revista Nature Neuroscience, quan la codificació de les informacions sensorials no és òptima és quan les decisions que es prenen són més encertades. El motiu es basa en unes xarxes neuronals que fins ara no s'havien considerat en aquest procés i que afavoreixen la congruència de l'activitat cerebral. Aquestes xarxes fan millor la seva funció quan les informacions sensorials no acaben de coincidir.

Citation

Citation

BUENO I TORRENS, David. Anatomia d'una decisió. Diari Ara. 2021. Vol. 28-28. ISSN 2014-0118. [consulted: 16 of August of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/180019

Export metadata

JSON - METS

Share record