Poesia, sonoritat i electrònica

Abstract

Des dels seus orígens la poesia ha anat lligada a la música. A més a més, la poesia, partint de l'oralitat, ha anat adoptant diversos sistemes de difusió i s'ha anat beneficiant de la innovació tècnica (la impremta i tota mena de mitjans fins a arribar al vídeo i els mitjans digitals). No és estrany, doncs, que associem poesia amb electrònica, ja que la música fa molts anys que se serveix d'aparells electrònics per a les seves creacions. I és a partir dels anys cinquanta del segle passat que es comença a parlar de poesia sonora, és a dir, de poesia a la frontera entre la literatura i la música, de poesia fora del llibre, de poesia on hi ha manipulació de la veu i dels sons, sigui amb micròfons, magnetòfons, ordinadors o altres dispositius, amb la finalitat de crear composicions sonores. És poesia que sense l'electrònica no existiria i que té com a component bàsic l'experimentació.