Contraindicacions de la "política de la victòria". Notes sobre repressió i identitat de la militància obrera dels anys seixanta

Abstract

Aquest estudi monogràfic té com a objectiu identificar i avaluar els efectes que la repressió va tenir en les diferents generacions, les que van viure la postguerra i aquelles més joves que van iniciar el seu activisme sociopolític a partir dels anys seixanta del segle XX. Els resultats més rellevants de la recerca estan relacionats amb l'estudi, des d'un punt de vista innovador, de la repressió franquista i la la seva línia de continuïtat entre 1936 i 1977. Inicialment, la repressió va constituir una enorme inversió en terror en determinats cercles familiars dels anomenats "vençuts" i els seus efectes van ser contraris als buscats, és a dir, a la passivitat o a la despolitització. La tesi que es defensa és una contribució al debat sobre la continuïtat i la discontinuïtat de la cultura política de la militància antifranquista. En relació a l'avanç del coneixement, l'estudi contribueix a la innovació historiogràfica a partir d'un determinat ús combinat de fonts escrites i també de fonts orals. Això permet a l'autor argumentar que una part d'aquesta joventut polititzada durant els anys seixanta, en particular la que procedia de famílies represaliades per la seva condició comunista, socialista o nacionalista, van mantenir elements referencials i simbòlics d'aquestes tradicions, reconstruint genealogies de militància política que connectava amb la trajectòria dels seus predecessors. És necessari considerar que les fonts orals utilitzades (un total de 56 entrevistes) són el resultat de l'ús i explotació de les fonts del projecte de recerca Biografies Obreres: fonts orals i militància sindical (1939-1977), del qual l'autor és coordinador i director i, per tant, tenen un caràcter original i d'innovació. Aquesta contribució va ser presentada com a ponència en el "Congrés Franquisme i Repressió. XXXII Premis Octubre", València, 2003.