Parentiu i nació: relacions concretes i idees abstractes

Abstract

[cat] Seguint Schneider (1969), considero que en les societats modernes euroamericanes el domini cultural de la nació i el del parentiu són definits i estructurats en termes idèntics, és a dir, en termes d'una substància natural i d'un codi de conducta. Els símbols del parentiu americà, diu Schneider, proporcionen als parents una solidaritat difusa i duradora, de la mateixa manera que els símbols de la nació proporcionen igualment als anomenats 'nacionals' una solidaritat difusa i duradora. En aquest article miro d'expandir aquest argument amb relació a la definició moderna de nació. Analitzo la contradicció manifesta d'una definició de nació o bé en termes purament cívics o bé de jus soli o bé de jus sanguinis. Comparo aquestes definicions amb la naturalesa híbrida del parentiu com un domini que ens serveix per anar de la naturalesa a la cultura, com també de l'esfera privada a l'esfera pública. Atès aquest aspecte dual del parentiu, ha estat un instrument intel·lectual excel·lent per moure´s des de les relacions concretes dels llaços genealògics fins a les idees més abstractes de la societat. Considero el parentiu un element per naturalitzar categories socials, produir nocions socials de temps i de localitat, com també idees culturals d'identitat i de diferència.

[eng] Following Schneider (1969) 1 consider that the domains of kinship and nationality are defined and structured in identical terms, that is, in terms of a natural substance and a code of conduct. The symbols of American kinship, he says, provide for relationships of diffuse, en- during solidarity, as well as the symbols of nation provides also for nationals of diffuse, enduring solidarity. In this paper try to expand his argument first into the modernist definition of nation. I analyse the manifest contradiction of a definition of nation either as civic or as ethnic, and the rights of citizenship made in terms either of jus soli or jus sanguinis, and compare them with the hybrid nature of kinship as a way to proceed from nature to culture as well from the private sphere into the public one. Due this dual aspect of kinship, it has been an excellent intelectual mean to move from the concrete relations of the genealogical links into the more abstract idea of society. I broadly consider kinship in terms of a way of naturalising social categories, producing social notions of time and locality and concepts of identity and difference.