Ribalta i Sebastiano del Piombo. La via valenciana del naturalisme

Abstract

Ribalta és sense cap dubte un dels principals mestres de la pintura barroca espanyola i el més important de l’escola valenciana, tot i no ser tan conegut pel públic general com ho son Velázquez, Murillo, Zurbarán o Alonso Cano. A més dels dos grans centres del barroc espanyol, Madrid i Sevilla, València apareix com un tercer focus amb una tradició pictòrica en continu contacte amb Itàlia des de finals del segle XV, cosa que no succeeix a cap altre focus peninsular. En aquest ambient apareix Ribalta, un pintor català que desprès de passar per Madrid i l’Escorial i després d’una primera etapa valenciana al servei del Patriarca Sant Joan de Ribera, aconsegueix desprès la mort d’aquest portar la pintura valenciana fins a la cúspide i conformar un estil que va crear escola amb els seus seguidors Joan Ribalta, el seu fill, Vicent Castelló, Abdó Castanyeda, Gregori Bausà ...