Habitar en la creació

Abstract

Les persones som l'única espècie viva que és realment capaç de pensar en el seu futur, d'imaginar-lo i d'intentar anticipar-s'hi. Possiblement per això ens ocupa i ens preocupa entendre el passat. La fletxa del temps és unidireccional i no s'atura mai. El passat condiciona el present, i el present, l'ara, és sempre l'inici d'un futur. Reiniciem el futur en cada instant i, per això, imaginar futurs possibles pot ser tan motivador. Si més no, ho és per a les persones que tenen i mantenen la il·lusió, sobretot la il·lusió per il·lusionar-se. Com diu l'escriptor català Josep Torres Tribó, de qui recentment s'ha redescobert el vessant filosòfic, la fe dogmàtica ha destruït i convertit la il·lusió en una cosa freda i inhumana, que ha tallat i estabornit les ales de la humanitat. Al text original, Torres Tribó ho diu per reivindicar les arts com a manera de generar ficcions creadores, unes il·lusions primordials que, tanmateix, com també diu Torres Tribó, si la intel·ligència no sap fer-ne consciència, es perden. Per fer consciència intel·ligent i creadora d'aquest passat i del futur, us vull suggerir dos llibres que en parlen des de la ciència i la filosofia, dos àmbits que Torres Tribó també situa dins l'òrbita de les arts, sempre que siguin creadores de bellesa.