La Defensa ciutadana de l’espai urbà en contextos de regeneració urbana: el cas del 22@ al Poblenou, Barcelona

Abstract

Aquest article estudia com es defensa el dret a la ciutat en contextos de regeneració urbana davant la crisi ecosocial dels marcs de governança actuals, regits per lògiques neoliberals. Aquesta qüestió s’analitza a través del cas d’estudi del districte d’innovació 22@ al Poblenou de Barcelona, un exemple d’aposta publicoprivada per la indústria del coneixement. Influenciat per un procés de neoliberalització, l’espai urbà a Barcelona es transforma a partir de finals dels vuitanta per competir en l’economia global. En aquest context, la capacitat ciutadana de decidir sobre el seu propi entorn – de defensar el seu dret a la ciutat – queda minimitzada en un model de governança que menysté la cohesió social. Per tal de definir el rol de la ciutadania en el desenvolupament del Pla 22@, s’ha dut a terme una revisió documental de fonts primàries i secundàries. També s’han realitzat entrevistes amb diversos actors de la societat civil, incloent representants d’associacions veïnals i de l’Associació d’Empreses i Institucions 22@ Network. La investigació es focalitza primordialment en les dimensions de governança, competitivitat, cohesió social i sostenibilitat, de les que se n’examinen les interaccions. També s’estudia el procés participatiu Repensem el 22@ com a espai d’intercanvi entre totes les dimensions. Es conclou que el Pla 22@ exclou la ciutadania de la planificació urbana, privant-la del seu dret a la ciutat i forçant-la a crear formes alternatives de gestió de l’espai. Esforços de diàleg posteriors són beneficiosos en la mesura que totes les parts estiguin compromeses amb el compliment de les resolucions conjuntes. En cas contrari, la ciutadania mai acabarà d’estar íntegrament inclosa al model de governança actual.