Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231975
El significado de la interculturalidad en la formación de profesionales de la salud: la visión de estudiantes, profesores y autoridades académicas. Un estudio fenomenográfico
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[spa] Un foco de preocupación de la Educación Superior es la formación universitaria en Interculturalidad (IC), siendo pertinente reflexionar en torno a lo que se vive en Chile sobre el rol de las universidades en esta temática y su contribución a la sociedad cada vez más multicultural.
Este estudio indagó en las ideas o imaginario sobre el significado de la formación en IC presente en autoridades académicas, docentes y estudiantes de siete carreras de la salud en la Facultad de Medicina Clínica Alemana-Universidad del Desarrollo (FM CAS-UDD).
El proyecto se situó en el paradigma interpretativo apelando a la búsqueda de la resolución de un problema que requiere una investigación sensible a la subjetividad, la pluralidad de ideas y la complejidad de las situaciones, en contraposición a un modelo positivista de causas y efectos. Se planteó este trabajo como una investigación cualitativa con un enfoque fenomenográfico.
El trabajo de campo se desarrolló al interior de la FM CAS-UDD en Santiago de Chile. Se invitó a participar a autoridades académicas, docentes y estudiantes de las carreras de Enfermería, Logopedia, Fisioterapia, Medicina, Odontología y Tecnología Médica. Como estrategias de recolección de información se realizaron 27 entrevistas individuales a estudiantes, docentes y autoridades académicas de una facultad de medicina, elegidas por muestreo opinático. El análisis de los datos se realizó a partir de los siete pasos para el análisis fenomenográfico descrito por Dahlgren y Fallsberg.
Se utilizaron múltiples medidas para garantizar el rigor y la calidad de la investigación. La naturaleza iterativa y colaborativa permitió mantener la credibilidad, consistencia, transferencia y confiabilidad, tal como lo describe Åkerlind, (2012).
Los principales resultados giraron en torno a los rasgos definitorios para enseñar IC a los futuros profesiones de la salud, entregando los cambios curriculares, estrategias de enseñanza-aprendizaje y desafíos en su implementación en instituciones universitarias.
La motivación de la autora para llevar a cabo este proyecto fue la convicción de que el paso de los estudiantes por la universidad es una oportunidad para su transformación en profesionales que puedan contribuir a la construcción de una atención de salud basada en interculturalidad. La tesis se presenta en formato de compendio de publicaciones.
[cat] Un focus de preocupació de l'Educació Superior és la formació universitària en Interculturalitat (IC), i és pertinent reflexionar sobre el que es viu a Xile sobre el rol de les universitats en aquesta temàtica i la seva contribució a la societat cada cop més multicultural. Aquest estudi va indagar en les idees o imaginari sobre el significat de la formació en IC present en autoritats acadèmiques, docents i estudiants de set carreres de la salut a la Facultat de Medicina Clínica Alemanya-Universitat del Desenvolupament (FM CAS-UDD). El projecte es va situar al paradigma interpretatiu apel·lant a la recerca de la resolución un problema que requereix una investigació sensible a la subjectivitat, la pluralitat d'idees i la complexitat de les situacions, en contraposició a un model positivista de causes i efectes. Es va plantejar aquest treball com una investigació qualitativa amb un enfocament fenomenogràfic. El treball de camp es va desenvolupar a l'interior de la FM CAS-UDD a Santiago de Xile. Es va convidar a participar autoritats acadèmiques, docents i estudiants de les carreres d'Infermeria, Logopèdia, Fisioteràpia, Medicina, Odontologia i Tecnologia Mèdica. Com a estratègies de recol·lecció d'informació es van fer 27 entrevistes individuals a estudiants, docents i autoritats acadèmiques d'una facultat de medicina, escollides per mostreig opinàtic. L'anàlisi de les dades es va fer a partir dels set passos per a l'anàlisi fenomenogràfic descrita per Dahlgren i Fallsberg. Es van utilitzar múltiples mesures per garantir el rigor i la qualitat de la investigació. La naturalesa iterativa i col·laborativa va permetre mantenir la credibilitat, consistència, transferència i confiança, tal com ho descriu Åkerlind, (2012). Els resultats principals van girar al voltant dels trets definitoris per ensenyar IC als futurs professions de la salut, lliurant els canvis curriculars, estratègies d'ensenyament-aprenentatge i desafiaments en la seva implementació en institucions universitàries. La motivació de l'autora per dur a terme aquest projecte va ser la convicció que el pas dels estudiants per la universitat és una oportunitat per transformar-los en professionals que puguin contribuir a la construcció d'una atenció de salut basada en interculturalitat. La tesi es presenta en format de compendi de publicacions.
[eng] A central concern in Higher Education is the incorporation of Interculturality (IC) into university training, making it pertinent to reflect on the current situation in Chile regarding the role of universities in this area and their contribution to an increasingly multicultural society. This study examined the ideas and imaginaries surrounding the meaning of IC training held by academic authorities, teaching staff, and students from seven health-related degree programmes at the Faculty of Medicine Clínica Alemana – Universidad del Desarrollo (FM CAS-UDD). The research was situated within the interpretivist paradigm, seeking to address a problem that requires an approach sensitive to subjectivity, the plurality of perspectives, and the complexity of lived experiences, in contrast to a positivist cause-and-effect model. This study was designed as qualitative research employing a phenomenographic approach. Fieldwork was conducted within the FM CAS-UDD in Santiago, Chile. Academic authorities, teaching staff, and students from the degree programmes in Nursing, Speech Therapy, Physiotherapy, Medicine, Dentistry, and Medical Technology were invited to participate. Data collection involved 27 individual interviews with participants selected through purposive sampling. The analysis was carried out following the seven steps of phenomenographic analysis proposed by Dahlgren and Fallsberg. Various strategies were employed to ensure the rigour and quality of the study. The iterative and collaborative nature of the process helped to sustain credibility, consistency, transferability, and dependability, as described by Åkerlind (2012). The principal findings focused on the defining elements required for teaching IC to future health professionals, highlighting curriculum reforms, teaching and learning strategies, and the challenges associated with their implementation in higher education institutions. The author’s motivation for undertaking this project stemmed from the conviction that the university experience represents a vital opportunity for students to be transformed into professionals capable of contributing to the development of healthcare grounded in intercultural principles. This thesis is presented in the form of a compendium of publications.
[cat] Un focus de preocupació de l'Educació Superior és la formació universitària en Interculturalitat (IC), i és pertinent reflexionar sobre el que es viu a Xile sobre el rol de les universitats en aquesta temàtica i la seva contribució a la societat cada cop més multicultural. Aquest estudi va indagar en les idees o imaginari sobre el significat de la formació en IC present en autoritats acadèmiques, docents i estudiants de set carreres de la salut a la Facultat de Medicina Clínica Alemanya-Universitat del Desenvolupament (FM CAS-UDD). El projecte es va situar al paradigma interpretatiu apel·lant a la recerca de la resolución un problema que requereix una investigació sensible a la subjectivitat, la pluralitat d'idees i la complexitat de les situacions, en contraposició a un model positivista de causes i efectes. Es va plantejar aquest treball com una investigació qualitativa amb un enfocament fenomenogràfic. El treball de camp es va desenvolupar a l'interior de la FM CAS-UDD a Santiago de Xile. Es va convidar a participar autoritats acadèmiques, docents i estudiants de les carreres d'Infermeria, Logopèdia, Fisioteràpia, Medicina, Odontologia i Tecnologia Mèdica. Com a estratègies de recol·lecció d'informació es van fer 27 entrevistes individuals a estudiants, docents i autoritats acadèmiques d'una facultat de medicina, escollides per mostreig opinàtic. L'anàlisi de les dades es va fer a partir dels set passos per a l'anàlisi fenomenogràfic descrita per Dahlgren i Fallsberg. Es van utilitzar múltiples mesures per garantir el rigor i la qualitat de la investigació. La naturalesa iterativa i col·laborativa va permetre mantenir la credibilitat, consistència, transferència i confiança, tal com ho descriu Åkerlind, (2012). Els resultats principals van girar al voltant dels trets definitoris per ensenyar IC als futurs professions de la salut, lliurant els canvis curriculars, estratègies d'ensenyament-aprenentatge i desafiaments en la seva implementació en institucions universitàries. La motivació de l'autora per dur a terme aquest projecte va ser la convicció que el pas dels estudiants per la universitat és una oportunitat per transformar-los en professionals que puguin contribuir a la construcció d'una atenció de salut basada en interculturalitat. La tesi es presenta en format de compendi de publicacions.
[eng] A central concern in Higher Education is the incorporation of Interculturality (IC) into university training, making it pertinent to reflect on the current situation in Chile regarding the role of universities in this area and their contribution to an increasingly multicultural society. This study examined the ideas and imaginaries surrounding the meaning of IC training held by academic authorities, teaching staff, and students from seven health-related degree programmes at the Faculty of Medicine Clínica Alemana – Universidad del Desarrollo (FM CAS-UDD). The research was situated within the interpretivist paradigm, seeking to address a problem that requires an approach sensitive to subjectivity, the plurality of perspectives, and the complexity of lived experiences, in contrast to a positivist cause-and-effect model. This study was designed as qualitative research employing a phenomenographic approach. Fieldwork was conducted within the FM CAS-UDD in Santiago, Chile. Academic authorities, teaching staff, and students from the degree programmes in Nursing, Speech Therapy, Physiotherapy, Medicine, Dentistry, and Medical Technology were invited to participate. Data collection involved 27 individual interviews with participants selected through purposive sampling. The analysis was carried out following the seven steps of phenomenographic analysis proposed by Dahlgren and Fallsberg. Various strategies were employed to ensure the rigour and quality of the study. The iterative and collaborative nature of the process helped to sustain credibility, consistency, transferability, and dependability, as described by Åkerlind (2012). The principal findings focused on the defining elements required for teaching IC to future health professionals, highlighting curriculum reforms, teaching and learning strategies, and the challenges associated with their implementation in higher education institutions. The author’s motivation for undertaking this project stemmed from the conviction that the university experience represents a vital opportunity for students to be transformed into professionals capable of contributing to the development of healthcare grounded in intercultural principles. This thesis is presented in the form of a compendium of publications.
Recurs relacionat
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
PÉREZ ACUÑA, Claudia. El significado de la interculturalidad en la formación de profesionales de la salud: la visión de estudiantes, profesores y autoridades académicas. Un estudio fenomenográfico. [consulted: 12 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231975