Automatització, flexibilitat i treball: Una aproximació etnogràfica a la transició postfordista en un taller electromecànic de la ciutat de Barcelona.

Abstract

Amb l'entrada en un època de transició productiva, i amb la consegüent eliminació dels acords entre la classe treballadora i la classe capitalista en l'àmbit de la producció (treball estable i carrera laboral, salari per hora de treball, posició laboral fixa), els treballadors electromecànics del polígon de Montsonís s'enfronten a uns canvis que l'afecten en la organització social del treball i en la posició que ocupen dins del model de producció com a conseqüència d'un intens procés de diversificació industrial, així com d'innovació tecnològica. Així, sota aquest context es cristal·litzen dues principals categories culturals en l'àmbit del treball: l'obrer fordista, on operen valors com la solidaritat, l'acció col·lectiva, i la dignificació del treball; i l'obrer postfordista, immers en un procés de desvalorització de l'acció sindical, de qualificació i de distinció a partir d'una identitat reforçada a través de qüestions com l'oci, el consum o les xarxes socials. Així, aquestes categories visibilitzaran per una banda les transformacions productives, però per l'altra mostraran també com el paper polític, social i econòmic dels treballadors tan dins del taller com en la societat s'endinsa en un període de confusió que desestabilitza els processos de producció i reproducció d'una cultura que li és pròpia.