Carregant...
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/226758
European Union Development Assistance Strategies, Policies, Deliverables, and Relevance: Case Study Jordan and Lebanon
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] This thesis examines the EU’s development aid policies – political, economic, and human rights – in Jordan and Lebanon. It explores how the EU’s development policies have been formulated and implemented, examines whether they correspond to the principles of human security and sustainable development, and reassesses their importance in various political contexts. Adopting a qualitative explanatory mode derived from modernization theory and right-based development plans, this thesis seeks to shed light on the available forms of the EU’s aid, how these aids are constructed and enmeshed within local governance systems, and how they are translated into different developmental outcomes. Jordan and Lebanon are compared as case studies for their geopolitical vulnerability, fragile economic trends, and donor dependency. Also, this thesis pursued five sub-objectives; (1) Exploring the EU development assistance to support the development all over the globe, (2) Focusing on the EU assistance to Jordan and Lebanon as a case study,
(3) Exploring the key issues that govern EU assistance, its deliverables, and its relevance in different political contexts and systems, (4) Exploring how development aid priorities are defined and spent, and (5) Exploring the EU benefits supporting the stability of human security concept in Jordan and Lebanon.
The primary data is generated through the qualitative content analysis of official EU and Development Assistance Committee (DAC) documents, and secondary data comprises academic publications, policy briefs, and archival materials drawn from European Commission and OECD sources. The thesis also introduces a model that combines the themes of the comparative analysis of aid conditionality, governmental capacity, and development rights.
The results revealed that the EU’s aid has proved its relevance in fields such as governance, capacity building for civil society, and refugee management. In Jordan, the EU’s assistance has backed some modest growth, human capital, and slow-moving modernization via education and export-oriented reform. Also, Jordan is highly aid-dependent, with an unchanged and precarious security environment. The case of Lebanon, however, has not been consistent with the development results. After the war, post-war reconstruction, service-oriented economy dependency, and high public debt have been obstacles to sustainable modernization. The EU’s assistance has not always effectively
tackled structural governance issues and multiyear macroeconomic instability, as for Lebanon, which has been experiencing severe fiscal crisis and inflation in recent years.
The thesis is informed by the theories of Jürgen Habermas and Seyla Benhabib, and seeks to contest the instrumentalist and technocratic elements of the EU development discourse. Habermas’s account of communicative rationality privileges an inclusive and dialogical modernization. At the same time, Benhabib’s cosmopolitan federalism reminds us of a moral obligation to rights beyond national boundaries, pertinent given that refugee states like Jordan and Lebanon are hosting refugees. The findings suggest that the EU’s aid architectures are institutionally complex, but their tangible influence varies and is contingent. The effectiveness of the EU’s aid is mainly contingent on the recipient state’s good governance, political-economy landscape, and the degree of source localization in developmental projects. This thesis adds value to development theory and practice by emphasizing the conjunction of modernization, sovereignty, and global ethics. It calls for participatory development to be stepped up, for attention to be given to structural reforms, and for culturally sensitive approaches to aid help create lasting resilience, rather than short-term political stability.
[cat] Aquesta tesi examina les polítiques d’ajuda al desenvolupament de la Unió Europea (UE) —polítiques, econòmiques i de drets humans— a Jordània i el Líban. S’hi analitzen les formes en què s’han formulat i implementat aquestes polítiques de desenvolupament, s’examina si són coherents amb els principis de seguretat humana i desenvolupament sostenible, i es revalua la seva importància en diversos contextos polítics. Mitjançant un enfocament qualitatiu i explicatiu, derivat de la teoria de la modernització i dels enfocaments de desenvolupament basats en els drets, la tesi pretén aclarir quines formes d’"ajuda" ofereix la UE, com s’estructuren i s’entrellacen amb els sistemes de governança locals, i com es tradueixen en resultats de desenvolupament diferents. Jordània i el Líban es comparen com a estudis de cas a causa de la seva vulnerabilitat geopolítica, les seves tendències econòmiques fràgils i la seva dependència de l’ajuda exterior. Les dades primàries s’han obtingut a través d’una anàlisi qualitativa del contingut de documents oficials de la UE i del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD), mentre que les dades secundàries inclouen publicacions acadèmiques, informes de política i materials d’arxiu provinents de la Comissió Europea i de fonts de l’OCDE. La tesi també introdueix un model que combina una anàlisi comparativa dels temes de condicionalitat de l’ajuda, la capacitat governamental i els drets de desenvolupament. Els resultats revelen que l’ajuda de la UE ha estat rellevant en àmbits com la governança, el reforç de la societat civil i la gestió dels refugiats. A Jordània, l’assistència de la UE ha donat suport a un cert creixement moderat, a la formació de capital humà i a una modernització lenta a través de l’educació i reformes orientades a l’exportació. Jordània continua sent un país molt dependent de l’ajuda i amb un entorn de seguretat inestable. En canvi, el cas del Líban no ha estat coherent quant als resultats de desenvolupament: la reconstrucció postbèl·lica, la dependència d’una economia basada en serveis i un alt deute públic han estat obstacles per a una modernització sostenible. L’ajuda de la UE no sempre ha abordat eficaçment els problemes estructurals de governança ni la inestabilitat macroeconòmica de llarg termini, especialment en el cas del Líban, que en els darrers anys ha patit una greu crisi fiscal i inflació. La tesi s’inspira en les teories de Jürgen Habermas i Seyla Benhabib, i qüestiona els elements instrumentalistes i tecnocràtics del discurs de desenvolupament de la UE. L’enfocament de Habermas sobre la racionalitat comunicativa afavoreix una modernització inclusiva i basada en el diàleg, mentre que el federalisme cosmopolita de Benhabib recorda l’obligació moral envers els drets que superen les fronteres nacionals —fet especialment rellevant per a estats com Jordània i el Líban que acullen grans poblacions refugiades. Les conclusions suggereixen que les arquitectures de l’ajuda de la UE són institucionalment complexes, però el seu impacte concret varia i és contingent. L’eficàcia de l’ajuda europea depèn en gran mesura de la bona governança dels estats receptors, del seu context polític i econòmic, i del grau de localització dels projectes de desenvolupament. Aquesta tesi aporta valor tant a la teoria com a la pràctica del desenvolupament en posar l’accent en la confluència entre modernització, sobirania i ètica global. Fa una crida per a un desenvolupament més participatiu, per a un enfocament en les reformes estructurals i per a estratègies d’ajuda sensibles al context cultural, que contribueixin a crear una resiliència duradora en lloc d’una estabilitat política de curt termini.
[cat] Aquesta tesi examina les polítiques d’ajuda al desenvolupament de la Unió Europea (UE) —polítiques, econòmiques i de drets humans— a Jordània i el Líban. S’hi analitzen les formes en què s’han formulat i implementat aquestes polítiques de desenvolupament, s’examina si són coherents amb els principis de seguretat humana i desenvolupament sostenible, i es revalua la seva importància en diversos contextos polítics. Mitjançant un enfocament qualitatiu i explicatiu, derivat de la teoria de la modernització i dels enfocaments de desenvolupament basats en els drets, la tesi pretén aclarir quines formes d’"ajuda" ofereix la UE, com s’estructuren i s’entrellacen amb els sistemes de governança locals, i com es tradueixen en resultats de desenvolupament diferents. Jordània i el Líban es comparen com a estudis de cas a causa de la seva vulnerabilitat geopolítica, les seves tendències econòmiques fràgils i la seva dependència de l’ajuda exterior. Les dades primàries s’han obtingut a través d’una anàlisi qualitativa del contingut de documents oficials de la UE i del Comitè d’Ajuda al Desenvolupament (CAD), mentre que les dades secundàries inclouen publicacions acadèmiques, informes de política i materials d’arxiu provinents de la Comissió Europea i de fonts de l’OCDE. La tesi també introdueix un model que combina una anàlisi comparativa dels temes de condicionalitat de l’ajuda, la capacitat governamental i els drets de desenvolupament. Els resultats revelen que l’ajuda de la UE ha estat rellevant en àmbits com la governança, el reforç de la societat civil i la gestió dels refugiats. A Jordània, l’assistència de la UE ha donat suport a un cert creixement moderat, a la formació de capital humà i a una modernització lenta a través de l’educació i reformes orientades a l’exportació. Jordània continua sent un país molt dependent de l’ajuda i amb un entorn de seguretat inestable. En canvi, el cas del Líban no ha estat coherent quant als resultats de desenvolupament: la reconstrucció postbèl·lica, la dependència d’una economia basada en serveis i un alt deute públic han estat obstacles per a una modernització sostenible. L’ajuda de la UE no sempre ha abordat eficaçment els problemes estructurals de governança ni la inestabilitat macroeconòmica de llarg termini, especialment en el cas del Líban, que en els darrers anys ha patit una greu crisi fiscal i inflació. La tesi s’inspira en les teories de Jürgen Habermas i Seyla Benhabib, i qüestiona els elements instrumentalistes i tecnocràtics del discurs de desenvolupament de la UE. L’enfocament de Habermas sobre la racionalitat comunicativa afavoreix una modernització inclusiva i basada en el diàleg, mentre que el federalisme cosmopolita de Benhabib recorda l’obligació moral envers els drets que superen les fronteres nacionals —fet especialment rellevant per a estats com Jordània i el Líban que acullen grans poblacions refugiades. Les conclusions suggereixen que les arquitectures de l’ajuda de la UE són institucionalment complexes, però el seu impacte concret varia i és contingent. L’eficàcia de l’ajuda europea depèn en gran mesura de la bona governança dels estats receptors, del seu context polític i econòmic, i del grau de localització dels projectes de desenvolupament. Aquesta tesi aporta valor tant a la teoria com a la pràctica del desenvolupament en posar l’accent en la confluència entre modernització, sobirania i ètica global. Fa una crida per a un desenvolupament més participatiu, per a un enfocament en les reformes estructurals i per a estratègies d’ajuda sensibles al context cultural, que contribueixin a crear una resiliència duradora en lloc d’una estabilitat política de curt termini.
Citació
Col·leccions
Citació
DUDEEN, Maher sharif mustafa. European Union Development Assistance Strategies, Policies, Deliverables, and Relevance: Case Study Jordan and Lebanon. [consulta: 9 de març de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/226758]