De flors i de guerra. Una reinterpretació hipertextual e intermedial del patrimoni literari català

Abstract

En aquest article abordem l’estudi de Flors i viatges (2021) del duet artístic Cabosan-roque –una reinterpretació de l’obra Viatges i flors de Mercè Rodoreda– des d’una perspectiva hipertextual i intermedial. El text primigeni de Rodoreda està format per dos reculls que Cabo-sanroque llegeix en clau de guerra. Aquesta lectura és determinant en la creació d’un significat propi en l’obra nova. La instal·lació artística –que combina textos literaris, escultura, música, efectes sonors i visuals i projeccions– té una estructura similar al llibre original. Inclou diver-sos passatges extrets de Viatges i flors i incorpora fragments de La guerra no té cara de dona, d’Svetlana Aleksiévitx (2020), amb la voluntat de remarcar-ne la universalitat i la vinculació amb el context del moment: la guerra d’Ucraïna. L’obra també vol fixar la mirada en les figures femenines i, en aquest sentit, diverses refugiades d’origen ucraïnès reciten textos de Rodoreda traduïts en la seva llengua pròpia. Així, resseguim la complexitat compositiva i hipertextual de l’obra.