Cervells grocs

Abstract

M'agrada anar vestit amb pantalons, camisa i jaqueta de color negre (encara que físicament el negre no és un color, sinó l'absència de radiació electromagnètica dins l'interval de la llum visible). Ho faig per gust personal, inspirat en els motoristes clàssics, que m'alimentaven els somnis durant l'adolescència. Anar vestit d'aquesta manera em fa pensar també en una cançó de Johnny Cash, Man in black. '[Vaig de negre] pel pres que paga el preu d'una llei feta a mida del poder', diu una de les estrofes, totes de caire social, segons la magnífica versió que canta Loquillo. Tanmateix, i just per aquest motiu, fa dies que porto, com tantes altres persones, un llaç groc. I el 21-D aniré a votar amb tanta roba groga com pugui, ara que és prohibit d'il·luminar fonts i edificis públics amb aquest color tan càlid i escaient en dates prenadalenques, però sobretot m'asseguraré de portar el cervell ben groc. Ara us explico això del cervell.