Lucrècia tràgica a l’Edat Moderna: tradició dramàtica i construcció del pathos a Lucrècia (1769) de Joan Ramis i Ramis

Abstract

El mite de Lucrècia constitueix un dels relats fundacionals de la tradició occidental sobre la virtut femenina, el poder i la violència, fet que n’ha propiciat nombroses reescriptures des de l’antiguitat clàssica fins als nostres dies. Aquest treball pretén analitzar Lucrècia (1769) de Joan Ramis i Ramis amb l’objectiu d’evidenciar com el tractament de l’heroïna s’articula a partir d’una revisió profunda del sofriment i de la responsabilitat moral, que es planteja a través de la construcció d’un nou pathos tràgic fonamentat en l’equilibri entre raó i sensibilitat. Així, l’autor planteja, a diferència d’altres versions, la transformació de l’experiència tràgica en un discurs racionalitzat en què el suïcidi esdevé un acte mediat amb valor exemplar. En darrera instància, aquesta recerca té com a propòsit posar en relleu la capacitat del mite per adaptar-se a diferents marcs ideològics i estètics dins el context europeu, alhora que ofereix una mirada comparativa sobre les continuïtats i ruptures en la configuració de la matrona.