Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Tesi

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Tots els drets reservats

Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/227751

Contribució a la circulació i intercanvi del coure i bronze a Catalunya durant el bronze final i la primera edat del ferro. Noves aportacions tipo-cronològiques, isotòpiques i de composició elemental

Títol de la revista

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

[cat] Aquest treball de recerca té com a objectiu enriquir el coneixement de la societat de l'Edat del Bronze tardana i l'inici de l'Edat del Ferro al nord-est de la Península Ibèrica mitjançant l'estudi de la dinàmica principal de circulació del metall a base de coure, com a mecanisme clau per contribuir al debat sobre qüestions fonamentals com el desenvolupament tecnològic, els contactes culturals, la mobilitat humana i, finalment, els canvis que han tingut lloc en l'estructura sociopolítica d'aquestes poblacions, que són precisament l'origen d'aquestes xarxes d'intercanvi. Per aconseguir aquest objectiu, s'han seleccionat una sèrie d'objectes i elements de coure representatius d'aquests períodes, de diferents jaciments de referència del territori, i s'han estudiat segons un enfocament dual, d'una manera inseparable dins del marc de la disciplina de l'arqueometal·lúrgia, a través de la seva caracterització tipològica i arqueomètrica. Aquests són principalment objectes manufacturats, classificats en diferents tipologies i categories funcionals, però també semiproductes relacionats amb el procés metal·lúrgic de producció, com els lingots, testimonis directes d'aquests circuits d'intercanvi metàl·lic. Més enllà de l'estudi tipològic, aquests elements es van estudiar utilitzant dues de les principals tècniques d'arqueometria, a saber, l'anàlisi de composició elemental (ED-pXRF), per conèixer els seus principals components químics, i l'anàlisi d'isòtops de plom (MC-ICP-MS), per identificar l'origen d'aquests metalls i contribuir a la comprensió de les diferents cadenes de subministrament de matèries primeres. Les anàlisis van revelar que les produccions es desenvolupaven a partir de diferents fonts de subministrament mineralògic, l'explotació i gestió de les quals van evolucionar amb el temps. En general, es poden identificar tres grans àrees de subministrament de matèries primeres, totes situades a la Mediterrània occidental, cadascuna caracteritzada per una escala i radi de conca diferents. Primer de tot, podem destacar el metal estrictament local o regional de Catalunya; fonts supraregionals situades en diferents regions geològiques del sud de la península Ibèrica; i finalment, el metall interregional de les formacions mineralògiques del Massís Central francès. Durant l'Edat del Bronze Tardana, va començar la centralització de la cadena operativa i l'activitat productiva en alguns establiments. Aquest període també mostra un creixement gradual, encara que limitat, de la demanda de metall, juntament amb la necessitat gradual d'un control més estricte de la producció, que es reflecteix en l'intercanvi i l'acumulació de béns manufacturats en dipòsits metàl·lics. Tot i que aquestes tres àrees de subministrament ja estan documentades durant aquest període, no va ser fins a la Primera Edat del Ferro que vam presenciar un augment general de la demanda de metall, com a resultat de la consolidació de noves formes d'estructura sociopolítica, cada cop més dispars i competitives, que afavoririen un nou marc de xarxes comercials més intensives. Aquesta evolució es manifesta especialment per l'aparició de lingots planoconvexos en el registre arqueològic i l'augment significatiu del nombre d'objectes metàl·lics a les tombes. L'anàlisi d'aquests lingots ha revelat contactes estrets amb l'esfera colonial fenícia, que podria haver jugat un paper important en el seu dinamisme comercial. Tanmateix, alguns lingots vinculats al sud-est de França també indiquen una participació activa de les comunitats locals en aquestes xarxes comercials, que s'han de considerar com la veritable força motriu darrere d'aquests fluxos metàl·lics. En resum, aquesta part de la protohistòria es pot concebre com un context complex però de bones condicions econòmiques en què la demanda i, en conseqüència, la circulació del metall al territori no s'organitzarien al voltant d'un sol proveïdor, ni es limitarien a una sola font de subministrament, sinó que tindrien un caràcter més oportunista o pragmàtic, implicant relacions amb diferents agents i grups culturals.
[fra] Ce travail de recherche vise à enrichir la connaissance de la société de la fin de l'âge du bronze et du début de l'âge du fer dans le nord-est de la péninsule ibérique à travers l'étude des principales dynamiques de circulation du métal à base de cuivre, comme mécanisme clé pour contribuer au débat sur des questions fondamentales telles que le développement technologique, les contacts culturels, la mobilité humaine et, en fin de compte, les changements qui se sont produits dans la structuration sociopolitique de ces populations, qui se trouvent précisément à l'origine de ces réseaux d'échange. Afin d'atteindre ce but, une série d'objets et d'éléments en cuivre représentatifs de ces périodes ont été sélectionnés, provenant de différents sites de référence du territoire, et ont été étudiés selon une double approche, en quelque sorte indissociable dans le cadre de la discipline de l'archéométallurgie, à travers leur caractérisation typologique et archéométrique. Il s'agit principalement d'objets manufacturés, classés dans différentes typologies et catégories fonctionnelles, mais aussi de semi-produits liés au processus de production métallurgique, tels que les lingots, témoins directs de ces circuits d'échange du métal. Au-delà de l'étude typologique, ces éléments ont été étudiés en utilisant deux des principales techniques de l'archéométrie, à savoir l'analyse de composition élémentaire (ED-pXRF), afin de connaître leurs principaux composants chimiques, et l'analyse des isotopes de plomb (MC-ICP-MS), pour identifier l'origine de ces métaux et contribuer à la compréhension des différentes chaînes d'approvisionnement en matières premières. Les analyses ont révélé que les productions étaient élaborées à partir de différentes sources d'approvisionnement minéralogiques, dont l'exploitation et la gestion ont évolué au fil du temps. En général, trois grandes zones d'approvisionnement en matière première peuvent être mises en évidence, toutes situées dans la Méditerranée occidentale, chacune caractérisée par une échelle et un rayon de captation différents. Tout d'abord, on peut souligner le métal strictement local ou régional provenant de la Catalogne ; des sources supra-régionales situées dans différents régions géologiques méridionales de la péninsule Ibérique ; et enfin, le métal interrégional provenant des formations minéralogiques du Massif central français. Pendant le bronze final on observe le début de la centralisation de la chaîne opératoire et de l'activité productive dans certains établissements. Cette période montre également, une croissance graduelle de la demande en métal, quoique limitée, associée à la progressive nécessité d'un contrôle plus strict de la production, qui est reflétée par l’échange et accumulation d’objets manufacturés dans des dépôts métalliques. Bien que ces trois zones d’approvisionnement soient déjà attestées pendant cette période, ce n’est qu’au premier âge du fer qu’on assiste à l'augmentation généralisée de la demande en métal, conséquence de la consolidation de nouvelles formes de structuration sociopolitique, de plus en plus disparates et compétitives, qui vont favoriser un nouveau cadre de réseaux commerciaux plus intensifs. Cette évolution se manifeste notamment par l'apparition des lingots planoconvexes dans le registre archéologique et l’augmentation significative du nombre d'objets métalliques dans les tombes. L’analyse de ces lingots a permis de mettre en évidence des étroits contacts avec la sphère coloniale phénicienne, qui aurait pu jouer un rôle important dans sa dynamisation commerciale. Toutefois, certains lingots liés au sud-est français indiquent également une participation active des communautés locales dans ces réseaux d’échange, qui doivent être envisagés comme le véritable moteur de ces flux métalliques. En définitive, cette partie de la protohistoire peut être conçue comme un contexte complexe mais de bonne conjoncture économique où la demande et, par conséquent, la circulation du métal sur le territoire ne seraient pas organisées autour d’un unique fournisseur, ni limitées à une seule source d’approvisionnement, mais auraient un caractère plus opportuniste ou pragmatique, impliquant des relations avec différents agents et groupes culturels.

Citació

Citació

FERNÀNDEZ MOLINA, Gerard. Contribució a la circulació i intercanvi del coure i bronze a Catalunya durant el bronze final i la primera edat del ferro. Noves aportacions tipo-cronològiques, isotòpiques i de composició elemental. [consulta: 5 de maig de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/227751]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre