Com aplicar la perspectiva de gènere en la cura de la gent gran?

Abstract

[cat] Les residències per a persones grans amb dependència son espais institucionalitzats on la perspectiva de gènere és encara una assignatura pendent. La present recerca parteix de la necessitat de revisar els models d’atenció a persones grans des d’una visió més humanista, justa i feminista que dignifiqui l’experiència de les residents, qui son en la seva majoria dones. Per tal de realitzar l’anàlisi s’estudien els discursos d’autores del camp de la gerontologia crítica feminista i es comparen amb el recull de dades del treball de camp realitzat a quatre residències sense ànim de lucre de Catalunya, el qual consta d’entrevistes semi-estructurades i qüestionaris a cuidadores formals i professionals de l’àmbit de les cures, observació dels espais institucionalitzats i revisió de tota la documentació interna i normativa vinculada a cada entitat. El relat de totes les treballadores juntament amb la tendència global de moviments que posin al centre el benestar de les persones grans constata la necessitat de redissenyar el funcionament de les residències amb una mirada holística que tingui en compte la perspectiva de gènere. La recerca desenvolupa una proposta d’orientacions i recomanacions que convida a generar entorns més propers i sensibles amb la quotidianitat de les persones grans, fent ús de la perspectiva de gènere com una eina d’innovació i transformació social essencial en l’acompanyament a l’envelliment.

[spa] Las residencias para personas mayores con dependencia son espacios institucionalizados donde la perspectiva de género sigue siendo una asignatura pendiente. La presente investigación parte de la necesidad de revisar los modelos de atención a personas mayores desde una visión más humanista, justa y feminista que dignifique la experiencia de las residentes, que en su mayoría son mujeres. Para llevar a cabo el análisis, se estudian los discursos de autoras del ámbito de la gerontología crítica feminista y se comparan con la recopilación de datos del trabajo de campo realizado en cuatro residencias sin ánimo de lucro de Catalunya, que consta de entrevistas semi-estructuradas y cuestionarios a cuidadoras formales y profesionales del ámbito de los cuidados, observación de los espacios institucionalizados y revisión de toda la documentación interna y normativa vinculada a cada entidad. El relato de todas las trabajadoras, junto con la tendencia global de movimientos que sitúan el bienestar de las personas mayores en el centro, constata la necesidad de rediseñar el funcionamiento de las residencias con una mirada holística que tenga en cuenta la perspectiva de género. La investigación desarrolla una propuesta de orientaciones y recomendaciones que invita a generar entornos más próximos y sensibles con la cotidianidad de las personas mayores, haciendo uso de la perspectiva de género como una herramienta de innovación y transformación social esencial en el acompañamiento al envejecimiento.

[eng] Nursing homes for elder people with dependency are institutionalized spaces where gender perspective remains a pending issue. This research stems from the need to review care models for older people through a more humanistic, just, and feminist lens that dignifies the experience of residents, who are mostly women. To carry out the analysis, the study draws on the work of authors in the field of critical feminist gerontology and compares it with data collected during the fieldwork in four non-profit nursing homes in Catalunya. This includes semi-structured interviews and questionnaires with formal caregivers and care professionals, observation of institutionalized spaces, and a revision of all internal documentation and regulations related to each entity. The voices of all workers, along with the global trend of movements that place the well-being of older people at the center, confirm the need to redesign the methodology of care homes from a holistic perspective that integrates gender. The research develops a set of orientations and recommendations that aim to foster closer and more sensitive environments to the everyday lives of older people, using the gender perspective as a key tool for innovation and social transformation in the accompaniment of ageing.