La construcció de la “normalitat” en la conducta infantil. Una anàlisi etnogràfica a partir d’un grup de pares.

Abstract

Els individus no viuen aïlladament, la cultura actua com a intermediària en les experiències dels individus, és a dir, preestableix algunes categories bàsiques per a tots els individus que operen com a esquemes d’apreciació, percepció i acció. La idea de normalitat, construcció cultural, no és en absolut estàtica, sinó que és definida i redefinida pels individus d’una societat de manera permanent. A través de l’observació i la posterior anàlisi d’un grup de pares com a una situació social, aquest article pretén mostrar el com es crea, al voltant de la conducta dels infants, una definició compartida de normalitat entre els membres del grup. Definició lligada a l’ordre institucional d’una societat que es manté a través de processos de socialització i transmissió cultural que permeten la incorporació d’uns valors específics.