La ilegitimidad política del castigo de la exclusión social como problema de antijuridicidad

Abstract

[spa] Desde la filosofía política y la dogmática jurídico-penal se ha planteado la necesidad de ajustar la respuesta penal respecto de conductas vinculadas a la exclusión social, dada la responsabilidad estatal en la producción o mantenimiento del fenómeno, discutiéndose la vía dogmática adecuada para ello. Esta investigación sostiene que la exclusión social –como contexto objetivo que impacta fácticamente en la autonomía individual y normativamente en la comprensión del delito– cuestiona la propia configuración del injusto y exige al Estado fundamentar positivamente su contenido. Se perfilan, en primer lugar, los fundamentos político-normativos que originan un déficit de legitimidad política del castigo en estos casos. Luego, se evalúa críticamente la aptitud de las soluciones doctrinales tradicionales para abordar los núcleos del problema desde el plano dogmático, análisis del cual se desprende que los elementos capaces de procesarlos se relacionan estrechamente con la antijuridicidad. Atendiendo a la naturaleza, estructura y función de esta categoría, se argumenta su idoneidad para gestionar las cuestiones de legitimidad política, se identifican aquellos contenidos de injusto concretos que pueden resultar distorsionados y se proponen criterios que permiten graduar la magnitud de tal afectación. Con ello se ofrece una alternativa que, al dialogar efectivamente con las bases del problema, contribuye a evitar reacciones estatales ilegítimas frente a la exclusión social.

[cat] Des de la filosofia política i la dogmàtica juridicopenal s'ha plantejat la necessitat d'ajustar la resposta penal respecte de conductes vinculades a l'exclusió social, atesa la responsabilitat estatal en la producció o manteniment del fenomen, tot discutint-se la via dogmàtica adequada per a això. Aquesta investigació sosté que l'exclusió social –com a context objectiu que impacta fàcticament en l'autonomia individual i normativament en la comprensió del delicte– qüestiona la mateixa configuració de l'injust i exigeix a l'Estat fonamentar positivament el seu contingut. Es perfilen, en primer lloc, els fonaments polític-normatius que originen un dèficit de legitimitat política del càstig en aquests casos. Tot seguit, s'avalua críticament l'aptitud de les solucions doctrinals tradicionals per abordar els nuclis del problema des del pla dogmàtic; de l'anàlisi se'n desprèn que els elements capaços de processar-los es relacionen estretament amb l'antijuridicitat. Atesa la naturalesa, estructura i funció d'aquesta categoria, s'argumenta la seva idoneïtat per gestionar les qüestions de legitimitat política, s'identifiquen aquells continguts d'injust concrets que poden resultar distorsionats i es proposen criteris que permeten gravar la magnitud d'aquesta afectació. Amb això s'ofereix una alternativa que, en dialogar efectivament amb les bases del problema, contribueix a evitar reaccions estatals il·legítimes davant l'exclusió social.

[eng] From the perspectives of political philosophy and criminal law dogmatics, the necessity arises to recalibrate penal responses concerning conduct linked to social exclusion, given the state's responsibility in producing or perpetuating this phenomenon. The appropriate dogmatic pathway for achieving this adjustment remains subject to scholarly debate. This research contends that social exclusion – as an objective context that factually impinges upon individual autonomy and normatively influences the conceptualization of criminal offenses– challenges the very construction of wrongfulness and obligates the state to provide positive justification for its substantive content. The analysis first delineates the politico-normative foundations generating a deficit in the political legitimacy of punishment in such cases. Subsequently, it critically assesses the suitability of traditional doctrinal solutions to address the core issues at the dogmatic level. This examination reveals that the doctrinal mechanisms capable of processing these concerns are intrinsically linked to the category of wrongfulness. Considering the nature, structure, and function of this doctrinal category, the study argues its fitness to incorporate questions of political legitimacy, identifies specific manifestations of concrete wrongfulness potentially subject to distortion, and proposes criteria for calibrating the magnitude of such impairment. This framework offers an alternative approach that, by substantively engaging with the underlying etiology of the problem, contributes to precluding illegitimate state reactions to social exclusion.