Embargament
Document embargat fins el 2027-02-13Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/232472
CD6 and CD5 as mediators of lymphocyte response and tumor progression
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[eng] CD5 and CD6 are scavenger lymphocytic receptors mainly expressed in all T cells and the small B1a cell subset. They exert a dual function, as they can sense the presence of microbial associated molecular patterns (MAMPs), but they can also modulate activation or death signals derived from the antigen-specific clonotypic receptors of T and B cells. This duality is what confers CD5 and CD6 a special relevance in infectious, autoimmune and cancer immune responses, where antigenic signalling strength is a critical element for lymphocyte activation, survival and differentiation. Based on previous work from our group, the present thesis aimed at exploring the interplay between gut microbiota and the anti-tumor effects of soluble forms of human CD5 (shCD5) and CD6 (shCD6), as well as the assessment of CD6 role in the biology and clinical behavior of normal and malignant B cells. Regarding the former objective we analysed the antitumor responses of mice that were firstly treated with an antibiotic cocktail to deplete the basal microbiota, then administered with shCD5 and shCD6 along microbiota reconstitution, and challenged afterwards with mouse melanoma B16F10 cells. No significant differences were detected between the shCD5- and shCD6-treated mice and the control groups regarding gut microbiota composition, as deduced from sequential whole genome sequencing (WGS) and 16S rRNA sequencing from faecal samples. However, it was observed that the antitumor effects derived specifically from shCD6 administration were enhanced by the antibiotic cocktail preconditioning, and that this enhancement was associated with a diminished production of IL-10 by B cells. Similar anti-tumor effects were observed following gut microbiota reconstitution simultaneous to shCD6 administration in Eμ-Myc mice, which spontaneously develop B-cell lymphomas.
Whereas the inhibitory role of CD5 in both TCR and BCR signalling is widely accepted, CD6’s involvement is yet to be fully unravelled. Recent signalosome studies provide evidence on CD6 engagement of both stimulatory and inhibitory intracellular effectors following TCR triggering. However, there is little evidence on its involvement in BCR signal transduction and B cell physiology. To this end, we worked with neoplastic B (Daudi and CLL) cells as a source of CD6 positive and negative B cells. Our studies with Daudi cells lentivirally transduced and selected for stable expression of CD6 or a control green fluorescent protein (GFP) demonstrated that CD6 expression induces i) relevant changes at both phenotypic and transcriptomic levels, involving down-regulation of genes positively related to cancer progression (e.g., MYC-regulated, genes associated to the G2M checkpoint...), and ii) lower cell metabolic activity as deduced XTT assays, demonstrating a distinct and relevant role for CD6, comparable to that previously attributed to CD5. Further studies with chronic lymphocytic leukemia (CLL) cells, all of them CD5-positive, demonstrated that patient showing higher CD6 mRNA levels displayed a longer time to first treatment (TTFT) – an independent predictor of overall survival- and increased mutational state of IGHV genes, both being parameters associated with a favourable prognosis in CLL.
In conclusion, the results of the present thesis show that soluble forms of CD5 and CD6 do not modulate gut microbiota composition and that re-setting gut microbiota potentiate the anti-tumor effects of shCD6 in experimental models of melanoma. Furthermore our work with neoplastic B cells shows that CD6 regulates gene expression and potentially attenuates tonics signalling and tumor progression. Altogether, it supports the interplay between gut microbiota and shCD6 therapy, as well as the deep involvement of CD6 expression in B cell biology.
[cat] CD5 i CD6 son receptors limfocitaris carronyaires o scavenger que es troben principalment expressats en totes les cèl·lules T i en la subpoblació de cèl·lules B1a. Presenten una funció dual, ja que son capaços de detectar la presència de patrons moleculars associats a microorganismes (MAMPs), però també poden modular les senyals d’activació o mort derivades del receptor clonotípic específic d’antigen de cèl·lules B i T. Aquesta dualitat és el que confereix a CD5 i a CD6 una especial rellevància en les respostes immunitàries en contexts d’autoimmunitat, infecció o càncer, on la força de senyalització antigènica és un element crític per l’activació, supervivència i diferenciació de limfòcits. Tenint en compte el treball desenvolupat prèviament al nostre grup, aquesta tesis té com a objectius explorar la interconnexió entre la microbiota intestinal i els efectes antitumorals de les formes solubles humanes de CD5 (shCD5) i CD6 (shCD6), i l’avaluació del paper de CD6 en la biologia i el comportament clínic de limfòcits B sans i malignes. En quant al primer objectiu, s’han analitzat les respostes antitumorals de ratolins primerament tractats amb una pauta antibiòtica per a deplecionar la microbiota basal, després administrats amb shCD5 i shCD6 durant la reconstitució de la microbiota, i finalment injectats amb les cèl·lules de melanoma de ratolí B16F10. No s’han pogut detectar diferencies entre els grups tractats amb shCD5 i shCD6 i els grups control en quant a la composició de la microbiota intestinal, tal i com exemplifiquen els resultats de seqüenciació genòmica completa (WGS) i d’anàlisi d’ARN ribosòmic 16S. No obstant, es s’ha pogut detectar com la pauta antibiòtica administrada millorava els efectes antitumorals derivats de l’administració de shCD6, i a que aquesta millora estava relacionada amb una disminució de la producció d’IL-10 per part de cèl·lules B. Es varen poder detectar efectes antitumorals comparables quan es va aplicar aquest tractament antibiòtic combinat amb l’administració de shCD6 en ratolins Eμ-Myc, que generen de manera espontània limfomes B. Mentre que el caràcter inhibitori de CD5 en la senyalització del TCR i el BCR està àmpliament acceptat, la implicació de CD6 en aquest context encara s’ha de desxifrar completament. Estudis recents del signalosoma de CD6 mostren com la molècula pot interactuar amb molècules intracel·lulars tant estimuladores com inhibidores arran de l’activació del TCR. Tanmateix, existeix molt poca evidència de la seva implicació en la transducció de la senyal del BCR i en la fisiologia de cèl·lules Bs. Per aquest motiu, hem treballat amb cèl·lules B neoplàsiques (Daudi i LLC) com una font de cèl·lules B positives i negatives per a l’expressió de CD6. Els resultats obtinguts amb cèl·lules Daudi modificades per mitjà de transducció lentiviral, i seleccionades per a obtenir una expressió estable de CD6 o d’un control amb proteïna verda fluorescent (GPF) han demostrat que l’expressió de CD6 indueix i) canvis rellevants tant a nivell fenotípic com transcriptomic, incloent la disminució de l’expresió de gens correlacionats positivament amb la progressió tumoral (e.g. gens regulats per MYC, gens associats al checkpoint G2M del cicle cel·lular...), i ii) una menor activitat metabòlica observada amb els assajos de XTT, el que suggereix que CD6 té un paper diferent i rellevant, comparable al prèviament descrit per a CD5. A més, els estudis amb cèl·lules de leucèmia limfàtica crònica (LLC) – les quals totes presenten expressió de CD5 – han demostrat que aquells pacients amb més expressió de CD6 a nivell de mRNA presenten un temps fins a tractament (TTFT) més llarg – un paràmetre que prediu de manera independent la supervivència global (OS) – i un estat mutacional major en els gens IGHV, ambdós sent paràmetres associats amb un pronòstic favorable en CLL. En conclusió, els resultats de la present tesis demostren que les formes solubles de CD5 i CD6 no modulen la composició de la microbiota intestinal i que la reprogramació de la microbiota intestinal pot potenciar els efectes antitumorals del shCD6 en models experimentals de melanoma. Paral·lelament, la recerca amb cèl·lules B neoplàsiques demostra que en aquest context CD6 pot regular l’expressió gènica, i potencialment atenuar la senyalització tònica i la progressió tumoral. En conjunt, els resultats suggereixen una interconnexió entre la microbiota intestinal i el tractament amb shCD6, així com la implicació determinant de CD6 en la biologia de cèl·lules B.
[cat] CD5 i CD6 son receptors limfocitaris carronyaires o scavenger que es troben principalment expressats en totes les cèl·lules T i en la subpoblació de cèl·lules B1a. Presenten una funció dual, ja que son capaços de detectar la presència de patrons moleculars associats a microorganismes (MAMPs), però també poden modular les senyals d’activació o mort derivades del receptor clonotípic específic d’antigen de cèl·lules B i T. Aquesta dualitat és el que confereix a CD5 i a CD6 una especial rellevància en les respostes immunitàries en contexts d’autoimmunitat, infecció o càncer, on la força de senyalització antigènica és un element crític per l’activació, supervivència i diferenciació de limfòcits. Tenint en compte el treball desenvolupat prèviament al nostre grup, aquesta tesis té com a objectius explorar la interconnexió entre la microbiota intestinal i els efectes antitumorals de les formes solubles humanes de CD5 (shCD5) i CD6 (shCD6), i l’avaluació del paper de CD6 en la biologia i el comportament clínic de limfòcits B sans i malignes. En quant al primer objectiu, s’han analitzat les respostes antitumorals de ratolins primerament tractats amb una pauta antibiòtica per a deplecionar la microbiota basal, després administrats amb shCD5 i shCD6 durant la reconstitució de la microbiota, i finalment injectats amb les cèl·lules de melanoma de ratolí B16F10. No s’han pogut detectar diferencies entre els grups tractats amb shCD5 i shCD6 i els grups control en quant a la composició de la microbiota intestinal, tal i com exemplifiquen els resultats de seqüenciació genòmica completa (WGS) i d’anàlisi d’ARN ribosòmic 16S. No obstant, es s’ha pogut detectar com la pauta antibiòtica administrada millorava els efectes antitumorals derivats de l’administració de shCD6, i a que aquesta millora estava relacionada amb una disminució de la producció d’IL-10 per part de cèl·lules B. Es varen poder detectar efectes antitumorals comparables quan es va aplicar aquest tractament antibiòtic combinat amb l’administració de shCD6 en ratolins Eμ-Myc, que generen de manera espontània limfomes B. Mentre que el caràcter inhibitori de CD5 en la senyalització del TCR i el BCR està àmpliament acceptat, la implicació de CD6 en aquest context encara s’ha de desxifrar completament. Estudis recents del signalosoma de CD6 mostren com la molècula pot interactuar amb molècules intracel·lulars tant estimuladores com inhibidores arran de l’activació del TCR. Tanmateix, existeix molt poca evidència de la seva implicació en la transducció de la senyal del BCR i en la fisiologia de cèl·lules Bs. Per aquest motiu, hem treballat amb cèl·lules B neoplàsiques (Daudi i LLC) com una font de cèl·lules B positives i negatives per a l’expressió de CD6. Els resultats obtinguts amb cèl·lules Daudi modificades per mitjà de transducció lentiviral, i seleccionades per a obtenir una expressió estable de CD6 o d’un control amb proteïna verda fluorescent (GPF) han demostrat que l’expressió de CD6 indueix i) canvis rellevants tant a nivell fenotípic com transcriptomic, incloent la disminució de l’expresió de gens correlacionats positivament amb la progressió tumoral (e.g. gens regulats per MYC, gens associats al checkpoint G2M del cicle cel·lular...), i ii) una menor activitat metabòlica observada amb els assajos de XTT, el que suggereix que CD6 té un paper diferent i rellevant, comparable al prèviament descrit per a CD5. A més, els estudis amb cèl·lules de leucèmia limfàtica crònica (LLC) – les quals totes presenten expressió de CD5 – han demostrat que aquells pacients amb més expressió de CD6 a nivell de mRNA presenten un temps fins a tractament (TTFT) més llarg – un paràmetre que prediu de manera independent la supervivència global (OS) – i un estat mutacional major en els gens IGHV, ambdós sent paràmetres associats amb un pronòstic favorable en CLL. En conclusió, els resultats de la present tesis demostren que les formes solubles de CD5 i CD6 no modulen la composició de la microbiota intestinal i que la reprogramació de la microbiota intestinal pot potenciar els efectes antitumorals del shCD6 en models experimentals de melanoma. Paral·lelament, la recerca amb cèl·lules B neoplàsiques demostra que en aquest context CD6 pot regular l’expressió gènica, i potencialment atenuar la senyalització tònica i la progressió tumoral. En conjunt, els resultats suggereixen una interconnexió entre la microbiota intestinal i el tractament amb shCD6, així com la implicació determinant de CD6 en la biologia de cèl·lules B.
Recurs relacionat
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
CARRILLO I SERRADELL, Laura. CD6 and CD5 as mediators of lymphocyte response and tumor progression. [consulted: 1 of November of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/232472