Carregant...
Fitxers
Tipus de document
ArticleVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/144811
La funció dels pins en el paisatge dels Països Catalans
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
Un viatger que resseguís els Països Catalans d'un cap a l'altre, sense idees preconcebudes, obtindria la impressió d'haver recorregut una terra bàsicament de pinedes. Si no de Salses a Guardamar, almenys de Figueres a la Vila Joiosa, i de Fraga a Maó, l'arbre forestal per excel·lència és el pi blanc (Pinus halepensis) , que, a baixa altitud, cobreix de bosc, més o menys dens, extensions enormes. A la muntanya mitjana, de València cap al nord, pot predominar el pi roig (Pinus sylvestris), que als Pirineus fa grans boscúries. En aquesta mateixa serralada, més amunt, l'arbre principal del bosc subalpí és el pi negre (Pinus mugo ssp. uncinata). Cal afegir a aquestes tres especies principals la pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii), que es fa sobretot a la baixa muntanya submediterrània calcàría, el pi pinyer (Pinus pinea), probablement introduït per l'home en temps antics i ara molt abundant damunt els saulons de la Selva i del Maresme, i el pi rodó (Pinus pinaster), freqüent en algunes muntanyes valencianes i no rar a les terres sense calç del nord-est del Principat.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
BOLÒS, Oriol de. La funció dels pins en el paisatge dels Països Catalans. _Treballs de la Societat Catalana de Geografia_. 1993. Vol. 35, núm. 17-23. [consulta: 3 de febrer de 2026]. ISSN: 1133-2190. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/144811]