L'aïllament pot afectar les defenses i el cervell

Abstract

La gestió de la pandèmia implica confinaments, restriccions i quarantenes que generen aïllament social. Ens trobem molt menys sovint amb els nostres amics i familiars, i la distància interpersonal, és a dir, l'espai que deixem amb les altres persones, ha augmentat significativament. S'ha vist que aquest distanciament genera malestar psicològic i estrès en moltes persones, atès que som una espècie social que de manera instintiva busca estar amb altres individus. A més, també s'ha proposat que l'aïllament social pot influir de manera indirecta en molts altres processos biològics. Benjamin M. Seitz i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca nord-americans, han teoritzat sobre les conseqüències que pot tenir un aïllament prolongat sobre el funcionament del sistema immunitari i el desenvolupament del cervell, especialment en infants i adolescents. Segons publiquen a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences dels Estats Units, una de les múltiples conseqüències de l'aïllament social és la disminució del contacte que tenim amb els microorganismes de l'entorn, atès que sortim menys de casa i no ens acostem tant a les altres persones. Això pot afavorir que disminueixi l'eficiència del sistema immunitari, la qual cosa faria que fóssim més susceptibles a altres infeccions, i també podria alterar el desenvolupament del cervell. El raonament que exposen al seu treball combina aspectes evolutius i de desenvolupament que, segons diuen de manera explícita, cal considerar amb cura, especialment si aquest aïllament es manté força temps més.