Els metges catalans exiliats a Mèxic

Abstract

[cat] Com qualsevol universitari català que ha sobrepassat amb escreix la trentena, em va tocar viure les acaballes del regim anterior. No n'havia conegut altre, en la practica, a casa nostra. Així mateix a la família s'havia viscut intensament la guerra, i la dura postguerra...en l'humil anonimat de la gent, en el realisme punyent i quotidià deis vençuts. El regim del General Franco i les seves conseqüències lamentables pera Catalunya, eren sortits d'una guerra ferotge. "Tots havíem perdut" i "alguns conegueren l'exili i els seus camins", segons paraules del cantautor Raimon. L'exili precisament ha estat sempre un dels temes més apassionants pera molta gent. Per a mi també. D'altra banda, coma metge em preguntava moltes vegades que se n' havia fet d'aquella petita munió de metges catalans que se'n van anar. S 'ha de tenir en compte que si en els refugiats espanyols existia una càrrega ideològica global de progrés, en els catalans s’hi afegia el fet de la nostra identitat nacional. No puc tenir la pretensió ni l'arrogància de jutjar ningú, ni tampoc cometre l'errada d'enfocar les coses pel cantó triomfalista. Cal que aquestes persones, sotmeses a una experiència traumàtica única, reposin en la tranquil·litat de la vellesa o en la pau de l'eternitat. L' estudi intenta destriar la tasca que ells van fer a Mèxic, com a catalans metges que eren quan van mancar. Es parteix també del fet de la sagnia immediata que va representar per al nostre país que no hi fossin. Aquest estudi pretén fer una aproximació a la seva realitat i a la dels temps que han viscut. Pretén també donar a conèixer, encara que sigui anys després, els fets, procurant reconstruir-los tal i com van succeir, el més acuradament possible. S'explica també la seva obra a Mèxic, sense magnificar ni escatimar el que varen fer. Les hipòtesis de treball serien les referides a la sagnia que podia representar per a la Medicina Catalana la seva pèrdua, i la seva possible aportació a la Medicina Mexicana, intentant demostrar o negar ambdós postulats. Els resultats més rellevants, i tot resumint ara el que s'explicarà a bastament, s'orientarien cap el fet que, a Catalunya, en general, no hi hagué pèrdues realment irrecuperables de cara al posterior funcionament de la Medicina a casa nostra, però sí pèrdues puntuals valuoses, i un enfonsament, durant anys, d'una manera d'enfocar la Medicina; a Mèxic, i coincidint amb un moment històric excepcional d'aquell país, van fer una aportació bona globalment, i molt important en algunes ocasions.