Pere Safàbrega o la impossibilitat d'un mestratge. Una revisió documental

Abstract

Des que el canonge José Matamoros va documentar els primers mestres d'obra de la Seu de Tortosa, els avenços en la investigació (és a dir, la solució de problemes) sempre han anat paral·lels i lligats als endarreriments, als errors i a les confusions (és a dir, a la creació de nous problemes). Així, per exemple, ha succeït en el cas del mestre Joan de Xulbi, que va a donar a conèixer l'abans esmentat estudiós, però va donar-lo a conèixer de tal manera que fins fa poc temps se'l documentava, primer, entre 1381 i 1428, i, després, entre 1447 i 1452, la qual cosa va crear dues personalitats, Joan de Xulbi I i Joan de Xulbi II, per a un sol mestre, i va amagar-ne una altra, la del mestre picard Joan de Mayni, la personalitat del qual ha estat desvetllada recentment i gairebé en paral·lel per Josep Alanyà i Victòria.