La descoberta d'una possible causa de l'esclerosi múltiple suggereix nous tractaments

Abstract

L'esclerosi múltiple és una malaltia crònica que afecta el sistema nerviós central. És una afecció neurodegenerativa que molt sovint acaba generant discapacitat. Encara es desconeixen les causes exactes que la provoquen, però se sap que no és contagiosa, que no es deu a cap trauma físic ni psíquic i que tampoc és hereditària, tot i que hi ha diversos elements genètics implicats. A Catalunya afecta més de nou mil persones, dues terceres parts de les quals són dones. S'acostuma a presentar en brots que poden deixar seqüeles, però també apareix de manera progressiva. Els símptomes més habituals són debilitat, fatiga i tremolor; pèrdua de control i sensació de formigueig als braços i cames; alteració de la sensibilització o del dolor; trastorns urinaris i visuals, i tristesa i depressió. Acostuma a afectar persones d'entre 20 i 40 anys. La supervivència és d'uns trenta anys a partir de l'inici dels símptomes, malgrat que les persones afectades no acostumen a morir com a conseqüència directa de la malaltia sinó per altres causes que aquesta afavoreix. Actualment no hi ha cap cura per a l'esclerosi múltiple. Els únics tractaments disponibles serveixen per disminuir la durada i la intensitat dels brots, però no per guarir-la o aturar-ne la progressió. La despesa anual en recerca per trobar-ne les causes i poder-la tractar és milionària. Una d'aquestes recerques és la que acaben de publicar a la revista Immunity el neuroimmunòleg Cameron S. McAlpine i els seus col·laboradors, de diverses universitats i centres de recerca estatunidencs i suïssos. Han analitzat la funció d'unes molècules anomenades interleucines en la comunicació entre el sistema nerviós i l'immunitari. Han vist que una de les possibles causes dels efectes de l'esclerosi múltiple pot ser un 'simple' malentès de comunicació entre aquests dos sistemes, la qual cosa obre la porta a pensar en tractaments futurs.