El CRAI romandrà tancat del 24 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026. La validació de documents es reprendrà a partir del 7 de gener de 2026.
El CRAI permanecerá cerrado del 24 de diciembre de 2025 al 6 de enero de 2026. La validación de documentos se reanudará a partir del 7 de enero de 2026.
From 2025-12-24 to 2026-01-06, the CRAI remain closed and the documents will be validated from 2026-01-07.
 
Carregant...
Miniatura

Tipus de document

Llibre

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Llicència de publicació

cc by-nc-nd (c) Càtedra UB Josep Termes et al., 2022
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/182279

Josep Termes i el catalanisme popular

Títol de la revista

Director/Tutor

ISSN de la revista

Títol del volum

Recurs relacionat

Resum

Josep Termes va morir el 9 de setembre de 2011. Tenia setanta- cinc anys. Era l’historiador social català més important de la postguerra. Tot i que ell deia que no ho era, la historiografi a el compta com un dels deixebles directes o indirectes de Jaume Vicens Vives. No obstant això, Termes va decantar- se, al mateix moment que també ho feren Casimir Martí, Albert Balcells i Miquel Izard, per indagar sobre la història social i obrera catalanes. Segurament ho va fer perquè refusava, com va escriure Tzvetan Todorov referint-se a Raymond Aron, la ruptura entre viure i pensar que va seduir a molts intel·lectuals del segle XX. Josep Termes, que va començar els estudis de farmàcia i no els va acabar, es va convertir en historiador empès per l’experiència vital. Va ser al seu barri, al Camp d’en Grassot, on va descobrir l’obrerisme i el catalanisme que després es convertiren en el centre de les seves investigacions acadèmiques. Per a ell, doncs, els dos principals moviments de la contemporaneïtat catalana —catalanisme i obrerisme— no eren tan sols uns fenòmens que calia estudiar. Eren més que això. Defi nien la seva vida i van proporcionarli una agudíssima intuïció historiogràfi ca. Els seus pares eren de família pagesa pobra —de la Segarra i de la Terra Alta, concretament—, emigrats a Barcelona als anys vint, sense estudis de cap mena. En el barri de la vil·la Gràcia on va néixer el 27 de juliol de 1936 i on va viure tota la vida, a prop de la taverna que regentaven els seus pares, va aprendre a observar la realitat. Ell va ser el primer membre de la seva família que va anar a l’escola i posteriorment a la universitat, però se sentia orgullós dels seus orígens. De vegades fèiem broma i, entre rialles i converses sobre futbol, sobre el Barça, una altra de les seves grans passions, li deia que era un «xava de barri» esdevingut catedràtic.

Citació

Citació

CAROD-ROVIRA, Josep-lluís, CASASSAS, Jordi. Josep Termes i el catalanisme popular. [consulta: 31 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/182279]

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre