Llibres / Capítols de llibre (Càtedra Josep Termes d’Història, Identitats i Humanitat Digitals)
URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/182311
Examinar
Enviaments recents
Mostrant 1 - 3 de 3
LlibreClasse i nació en els discursos mobilitzadors anarquistes en la Guerra Civil espanyola (juliol de 1936-maig de 1937)(Editorial Afers. Càtedra UB Josep Termes, 2025-01) Burgos Portabella, Víctor- LlibreTeresa Mañé Miravent (1865-1939): la intel·lectual anarquista(Càtedra UB Josep Termes - Editorial Afers, 2023-04) Puente Pérez, GinésEl llibre fa un recorregut per la trajectòria vital d’una dona visiblement notòria en la seva època tant entre els cercles ideològicament afins com, per motius contraris, entre els opositors. El text transita per la vida privada i professional de Teresa Mañé i en aquest àmbit s’hi barregen activisme i militància. Hi trobem els seus orígens, les primeres experiències professionals en el marc de l’ensenyança racionalista i laica, la iniciació en l’anarquisme, el projecte de vida amb Joan Montseny, les diverses mudances, determinants en l’evolució professional (Cubelles, Vilanova i la Geltrú, Reus, l’exili a Londres i París, Madrid i, finalment, Barcelona fins a l’exili definitiu després de la Guerra Civil a Perpinyà), els daltabaixos judicials en què es va veure immersa per qüestions de militància i, sobretot, el seu paper d’activista militant que la consagra, alhora, com una pensadora fonamental tant en l’àmbit de l’anarquisme com el del feminisme de l’època.
- LlibreJosep Termes i el catalanisme popular(Càtedra UB Josep Termes - Editorial Afers, 2022-01) Carod-Rovira, Josep-Lluís, 1952-; Casassas, Jordi, 1948-Josep Termes va morir el 9 de setembre de 2011. Tenia setanta- cinc anys. Era l’historiador social català més important de la postguerra. Tot i que ell deia que no ho era, la historiografi a el compta com un dels deixebles directes o indirectes de Jaume Vicens Vives. No obstant això, Termes va decantar- se, al mateix moment que també ho feren Casimir Martí, Albert Balcells i Miquel Izard, per indagar sobre la història social i obrera catalanes. Segurament ho va fer perquè refusava, com va escriure Tzvetan Todorov referint-se a Raymond Aron, la ruptura entre viure i pensar que va seduir a molts intel·lectuals del segle XX. Josep Termes, que va començar els estudis de farmàcia i no els va acabar, es va convertir en historiador empès per l’experiència vital. Va ser al seu barri, al Camp d’en Grassot, on va descobrir l’obrerisme i el catalanisme que després es convertiren en el centre de les seves investigacions acadèmiques. Per a ell, doncs, els dos principals moviments de la contemporaneïtat catalana —catalanisme i obrerisme— no eren tan sols uns fenòmens que calia estudiar. Eren més que això. Defi nien la seva vida i van proporcionarli una agudíssima intuïció historiogràfi ca. Els seus pares eren de família pagesa pobra —de la Segarra i de la Terra Alta, concretament—, emigrats a Barcelona als anys vint, sense estudis de cap mena. En el barri de la vil·la Gràcia on va néixer el 27 de juliol de 1936 i on va viure tota la vida, a prop de la taverna que regentaven els seus pares, va aprendre a observar la realitat. Ell va ser el primer membre de la seva família que va anar a l’escola i posteriorment a la universitat, però se sentia orgullós dels seus orígens. De vegades fèiem broma i, entre rialles i converses sobre futbol, sobre el Barça, una altra de les seves grans passions, li deia que era un «xava de barri» esdevingut catedràtic.