Accent i acomodació: pressions en la parla d’estudiants mallorquins a Barcelona

Abstract

Hom pot difícilment trobar quelcom més permeable de pressions socials i polítiques que l’ús d’una llengua. Un canvi en el comportament lingüístic, ja sigui de forma conscient o no, no pot ser independent del seu context estructural, i necessita d’una anàlisi que el tingui en consideració. A partir del cas exemplar de desset joves mallorquins estudiant a Barcelona entre el seu primer i cinquè any de residència, i del reforç d’una investigació quantitativa d’actituds lingüístiques a la seva illa d’origen, l’article s’aproxima a les pressions que condueixen als mallorquins catalanoparlants a canviar característiques del seu accent una vegada a la ciutat, i quina relació s’estableix amb el seu context. S’analitzaran els comentaris dels parlants i dades del treball de camp amb l’objectiu d’estudiar la relació del barceloní amb l’estàndard, de què és índex el mallorquí, qüestions d’adaptació i identitat i les estratègies laborals i econòmiques de l’acomodació lingüística. Es proposarà una reflexió sobre el perill d’un anàlisi lingüístic en superfície, que no tingui en compte els processos estructurals, el context de parla ni, irònicament, la veu dels parlants; la importància que té l’antropologia lingüística en qualsevol estudi de la llengua. Es defensarà una anàlisi del llenguatge no només com a un medi de comunicació, sinó com una eina de negociació de la posició del parlant en un entorn social.