De la toga a la cámara fotográfica: Adolf Mas Ginestà (1860-1936). Innovación archivística al servicio del arte románico

Abstract

[spa] Desde la aparición del daguerrotipo los fotógrafos de patrimonio se fueron situando, paulatinamente, entre los agentes necesarios para la construcción de los nuevos repertorios gráficos destinados a la historia del arte. En el caso de la Península Ibérica, con la llegada del siglo XX, a las ya consolidadas casas de fotografías, que se habían dedicado al sector patrimonial, como los establecimientos Laurent o Clifford de Madrid, Alguacil en Toledo, etc., se fueron sumando nuevas empresas entre las cuales destaca el conocido mundialmente, en los contextos de los estudios hispanistas, Arxiu Mas. La aparición de Adolf Mas Ginestà marcaría el comienzo de una nueva etapa para el género de la fotografía de bienes artísticos, dando lugar a la construcción de un nuevo relato fotográfico sobre una Cataluña artística, ampliado, luego, al resto de la península mediante el prestigioso Repertori Iconogràfic d’Espanya. No obstante, el legado del establecimiento Mas no se materializa exclusivamente en su inmensa colección fotográfica; su novedoso sistema archivístico, basado en la creación de fichas gráficas, su biblioteca y su extenso fondo documental, compuesto por un número elevadísimo de testimonios textuales, son parte de aquella herencia que nos permite entender plenamente el papel del establecimiento en las dinámicas de creación de una historia del arte local y nacional. Por esta razón el presente estudio aborda la reconstrucción biográfica del fotógrafo y de su archivo a partir de la consideración de todo su legado como un unicum indivisible que nos relata el quién, el cómo y el por qué de muchos de los procesos de intervención, catalogación, estudio y divulgación de los principales ámbitos monumentales peninsulares.

[ita] Sin dalla comparsa del dagherrotipo i fotografi di patrimonio si collocarono progressivamente tra gli agenti necessari per la costruzione dei nuovi repertori grafici destinati alla storia dell’arte. Nella fattispecie della Penisola Iberica con l’avvento del XX secolo i già consolidati atelier fotografici specializzati in patrimonio, come ad esempio quelli costituiti da Laurent e Clifford a Madrid, da Alguacil a Toledo, ecc., furono affiancati da ditte di nuova fondazione tra cui spicca l’Arxiu Mas, uno stabilimento noto, a livello mondiale, soprattutto in quei circoli strettamente legati agli studi ispanistici. Con la comparsa di Adolf Mas Ginestà si diede il via a una nuova tappa per il genere della fotografia di beni artistici d’ambito spagnolo, avviando la costruzione di un nuovo relato su di una Catalogna artistica, successivamente ampliato al resto della penisola mediante il celeberrimo Repertori Iconogràfic d’Espanya. Nonostante ciò, l’eredità lasciataci dallo studio Mas non si materializza unicamente nella sua immensa collezione fotografica; il suo nuovo sistema archivistico, basato sulla creazione di schede grafiche, la sua biblioteca e il suo vasto fondo documentario, composto da un elevatissimo numero di fonti testuali, fanno parte di quel lascito che ci permette di comprendere correttamente il ruolo mantenuto dallo stabilimento nelle dinamiche di creazione di una storia dell’arte locale e nazionale. La presente ricerca si sviluppa, dunque, a partire dalla ricostruzione biografica della vita del fotografo e dalla delineazione della storia del suo archivio, considerando il succitato lascito come un unicum indivisibile in grado di trasmetterci informazioni utili sul chi, sul come e sul perché di molti dei processi di catalogazione, intervento, studio e divulgazione dei principali ambiti monumentali peninsulari.

[cat] Des de l’aparició del daguerreotip els fotògrafs de patrimoni es van anar situant, gradualment, entre els agents necessaris per a la construcció dels nous repertoris gràfics destinats a la història de l’art. En el cas de la Península Ibèrica, amb l’arribada del segle XX, a les ja consolidades cases de fotografia, que s’havien dedicat al sector patrimonial, com els establiments Laurent o Clifford de Madrid, Alguacil a Toledo, etc., s’hi van sumar noves empreses entre les quals destaca el conegut mundialment, entre els contextos dels estudis hispanistes, Arxiu Mas. L’aparició d’Adolf Mas Ginestà marcaria l’inici d’una nova etapa pel gènere de la fotografia de béns artístics, obrint pas a la construcció d’un nou relat fotogràfic sobre una Catalunya artística, ampliat, després, a la resta de la península mitjançant el prestigiós Repertori Iconogràfic d’Espanya. No obstant això, el llegat de l’establiment Mas no es materialitza exclusivament en la seva immensa col·lecció fotogràfica; el seu innovador sistema arxivístic, basat en la creació de fitxes gràfiques, la seva biblioteca i l’extens fons documental, compost per un número elevadíssim de testimonis textuals, són part d’aquella herència que ens permet entendre plenament el paper de l’establiment en les dinàmiques de creació d’una història de l’art local i nacional. Per aquest motiu el present estudi aborda la reconstrucció biogràfica del fotògraf i el seu arxiu a partir de la consideració de tot el seu llegat com un unicum indivisible que ens relata el qui, el com i el per què de molts dels processos d’intervenció, catalogació, estudi i divulgació dels principals àmbits monumentals peninsulars