Carregant...
Fitxers
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/207281
Factibilitat i efectivitat del mesurament de la conductància electroquímica dèrmica per al cribratge de la neuropatia diabètica en Atenció Primària. Estudi DECODING
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
[cat] La Diabetis Mellitus (DM) és la primera causa de neuropatia (NP) al món occidental, i la NP és una de les complicacions més freqüents i menys coneguda de la DM. La forma més freqüent de NP diabètica és la polineuropatia distal (PND), amb una prevalença molt variable segons els mètodes diagnòstics usats i la població estudiada. L'alteració més precoç de la PND seria a nivell de fibres C amielíniques que controlen la sudoració, i per tant, la disfunció sudomotora seria una de les primeres alteracions que es podrien detectar als pacients amb diabetis. Les noves tecnologies, com la Conductància Electroquímica Dèrmica (CED) (Sudoscan®), haurien de servir per a la detecció precoç de les primeres alteracions de la NP, per instaurar programes de cribratge amb tècniques fàcils, ràpides i incruentes. La nostra hipòtesi va ser que la mesura de la CED és un mètode factible, sensible, específic i amb efectivitat igual o superior a altres tècniques que s'utilitzen habitualment en atenció primària per al cribratge de la neuropatia diabètica (monofilament de 5.07 Semmes- Weinstein), a contrast amb les dues proves diagnòstiques més comunes per confirmar el diagnòstic davant la positivitat del cribratge (EMG i puntuació a l'escala NDS). L'objectiu principal va ser avaluar la factibilitat, l'efectivitat i la validesa d'una nova tecnologia- la CED (reflex sudomotor), durant la pràctica clínica en atenció primària per al cribratge de NP en pacients que utilitzen els serveis públics de salut. Plantegem un estudi de comparació prospectiva ia cegues de la CED (reflex sudomotor) (Sudoscan ®, Impeto Medical, França) amb l'EMG; amb el monofilament 5.07 (10 g) de Semmes-Weinstein per a mesura de la sensibilitat tàctil; amb diapasó de 128 Hz per a mesura de la sensibilitat vibratoia; i amb l'escala NDS, una sèrie consecutiva de pacients atesos a les consultes d'AP situades al Vallès Occidental i a Reus, amb els seus hospitals de referència. Es van avaluar 3 grups de pacients, les persones afectades de DM i dos grups control, un amb prediabetis i un altre sense alteracions del metabolisme dels hidrats de carboni. Es van recollir dades sociodemogràfiques, antropomètriques, exploració física per acomplir l'escala NDS, i es feia la CED. L'EMG es programava posteriorment als hospitals de referència, en un temps màxim d'1 mes respecte a la CED. Els principals resultats que vam obtenir van ser: 1.- La CED té una elevada especificitat però una baixa sensibilitat, per tant, seria útil per descartar la malaltia en persones sanes. 2.- Podria ser una bona prova de cribratge de NP en persones amb diabetis i prediabetis.
Descripció
Matèries (anglès)
Citació
Citació
MUR, Maria teresa. Factibilitat i efectivitat del mesurament de la conductància electroquímica dèrmica per al cribratge de la neuropatia diabètica en Atenció Primària. Estudi DECODING. [consulta: 10 de desembre de 2025]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/207281]