Tipus de document
Treball de fi de grauData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/231756
LA DOCTRINA I L’EXEMPLE - ART I POLÍTICA DURANT EL NOUCENTISME
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
Contribució addicional
ISSN de la revista
Títol del volum
Resum
La fundació de la Lliga Regionalista i les seves victòries electorals el 1901 van implicar per primera vegada una interrupció a Barcelona del binomi torniste liberal-conservador. La Lliga va acabar obtenint control sobre la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat, i es van anar posant en marxa una sèrie de polítiques culturals extremadament pioneres a Catalunya.
El present treball de fi de grau intentarà utilitzar els conceptes de “mediació artística” i “camp artístic”, provinents de la sociologia de l’art, per proposar que els aparells culturals de la Lliga Regionalista van acabar dominant una porció tan important de la mediació, que la convivència amb els seus agents, amb els seus interessos, va acabar sent ineludible per a qualsevol productor o gestor del patrimoni artístic. Volem proposar que la nova intensitat de circulació de les idees estètiques “classicistes” o “mediterraneistes” es deu precisament a les necessitats discursives del partit catalanista conservador, i que aquest nou paradigma d’interacció entre el camp artístic i el polític ha de ser un element definitori del Noucentisme català.
Per demostrar-ho, primer desenvoluparem un estat de la qüestió del Noucentisme, seguint les polèmiques que ha despertat la seva anàlisi des del 1941 fins al 2025. Aquest es tracta de l’únic estat de la qüestió sobre el Noucentisme que hem pogut conèixer més enllà d’un petit capítol escrit per Mireia Freixa el 1984. Veurem que precisament la interacció amb el camp de la política que va tenir el Noucentisme ha generat avui una bibliografia molt més basada en la polèmica ideològica i l’anàlisi literària que no pas la catalogació del patrimoni. Després desenvoluparem el nostre marc teòric explicant la idea de la mediació cultural a través de la sociologia de l’art de Nathalie Heinich, i passarem a explicar l’aparició de la Lliga Regionalista i a resseguir la seva progressiva supeditació dels sistemes de mediació cultural de Catalunya, com ara els crítics, els investigadors, els museus o les editorials acadèmiques.
Finalment, analitzarem com a cas d’estudi la manera com la ideologia de la Lliga i el seu domini cultural van poder influir en la identificació de l’estàtua del déu d’Empúries amb un Esculapi. I sobretot en el fet que aquesta es convertís innegablement en la identificació hegemònica. Per fer-ho, revisarem les fonts primàries disponibles tot cercant la primera identificació registrada amb l’Esculapi, intentant descobrir qui la va fer, quins arguments en va donar, quina informació tenia disponible quan ho va fer i quin missatge s’estava donant a la població mentrestant.
Considerem aquest cas d’estudi una investigació de gran interès, tenint en compte la importància avui dia de l’escultura dins el patrimoni Català, la pervivència innegable de la seva identificació amb Esculapi per part de la població i de diverses institucions, i la gran polèmica entre els experts que ha suscitat aquesta situació, si més no, des del centenari de la descoberta l’any 2007. El nostre enfocament en el discurs ens ha permès descobrir una realitat que transcendeix amb escreix el camp de l’arqueologia amb el qual fins ara s’ha enfocat la qüestió. I, a més, constata efectivament la dominació definitòria de la Lliga de la mediació artística, i els seus efectes encara contemporanis.
Les referències bibliogràfiques i cites al peu s’han fet seguint el model del llibre d’estil de la Universitat de Barcelona1. I s’ha inclòs la data de publicació de les obres davant de l’opus citatum només al llarg de l’estat de la qüestió per facilitar-ne la comprensió històrica i la claredat.
Descripció
Treballs Finals de Grau d'Història de l'Art, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2025-2026, Tutor: Narváez Cases, Carme, 1965-
Recurs relacionat
Matèries (anglès)
Citació
Citació
QUINTANA CASAS, Josep. LA DOCTRINA I L’EXEMPLE - ART I POLÍTICA DURANT EL NOUCENTISME. [consulted: 24 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/231756