Exploració unguial amb dermatoscòpia: onicoscòpia

Abstract

La dermatoscòpia va començar a aplicar-se per a l’estudi de la làmina unguial al 1971, el que també coneixem actualment com onicoscòpia. Aquesta tècnica permet la visualització de les diferents estructures de l’aparell unguial amb l’objectiu de diagnosticar trastorns pigmentaris, infecciosos i inflamatoris de les ungles. L’objectiu d’aquesta revisió és analitzar l’ús del dermatoscopi en l’aparell unguial i la seva precisió diagnòstica, i per altra banda identificar els signes dermatoscòpics pel diagnòstic d’onicopaties en Podologia. Per això, s’ha realitzat una recerca bibliogràfica a les principals bases de dades i a l’aplicar els criteris d’inclusió i exclusió d’articles s’han inclòs un total de 20 estudis a la revisió. Les onicopaties més freqüents al peu han estat organitzades en 3 grups: lesions onicolítiques (onicòlisi traumàtica, onicomicosi, psoriasi unguial, liquen pla unguial), alteracions de la pigmentació unguial (nevus i melanoma de la matriu unguial, hemorràgia o hematoma subunguial, infecció per Pseudomonas) i tumors de l’aparell unguial (tumor glòmic, onicomatricoma, onicopapiloma, carcinoma escamós de la matriu unguial). S’han comparat les característiques dermatoscòpiques de cada estudi revistat en cada onicopatía de les esmentades trobant patrons dermatoscòpics característics. Es pot concloure que la dermatoscòpia presenta utilitat en l’estudi de les ungles però la seva precisió diagnòstica varia segons el tipus d’afectació, essent precisa pel diagnòstic de lesions onicolítiques, en menor mesura per alteracions de la pigmentació unguial, i no presentant evidència pel diagnòstic dels tumors unguials i subunguials. S’han identificat patrons dermatoscòpics característics que han permès realitzar un algoritme diagnòstic tant per a les lesions onicolítiques com per a les pigmentades.