Carregant...
Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/225023
Noma in Mozambique. Epidemiological efforts to uncover a neglected disease
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[eng] INTRODUCTION:
Noma, or cancrum oris, is a rapidly progressing necrotising orofacial infection that primarily affects children living in poverty, although it can also occur in immunocompromised adults. Noma begins as a necrotising gingivitis which, if left untreated, rapidly evolves into necrosis of the soft and hard tissues of the face. Despite being preventable and easily treatable with first-line antibiotics, nutritional support and wound debridement, the lack of awareness among healthcare workers and the impoverished circumstances of patients often result in delayed treatment, with a mortality rate of approximately 90%. The 10% surviving are left with facial disfigurement,, often leading to functional and psychosocial sequelae that are rarely manegeable in the settings where noma occurs.
Noma is classified as a Neglected Tropical Disease. Indeed, since its disappearance from Europe and North America—where it was common until the 18th century—the disease has largely ceased to be studied or researched. To date, its causal agent has not been definitively established. It is known that noma is not transmissible, and that affected individuals present with dysbiosis of the oral microbiome. It is therefore considered an aggravated stage of necrotising gingivitis and stomatitis, which progress to noma in the context of malnutrition, poor oral hygiene, and immune suppression.
The incidence and prevalence of noma remain unknown, as does its geographical distribution. In recent decades, cases have been reported mainly in Africa, but also in Asia and Latin America. Prior to this project, no primary data existed regarding the presence of noma in Mozambique.
HYPOTHESES:
The principal hypothesis of this thesis is that noma is endemic in Mozambique, despite the lack of official reports. The secondary hypothesis is that healthcare workers in Zambezia Province have a limited level of knowledge about the disease.
OBJECTIVES:
The primary objective of this study was to gather, for the first time, empirical evidence of the continued presence of noma in Zambezia Province, Mozambique. As a secondary objective—acknowledging the critical role of early diagnosis and treatment in preventing mortality and sequelae—the study aimed to assess the knowledge, attitudes and practices regarding noma among healthcare workers in primary, secondary and referral health centres.
INTRODUCCIÓ: El noma, o cancrum oris, és una infecció orofacial necrosant de ràpida progressió que afecta principalment infants que viuen en situació de pobresa, tot i que també pot aparèixer en adults immunodeprimits. El noma comença com una gingivitis necrosant que, en absència de tractament, evoluciona ràpidament cap a la necrosi dels teixits tous i durs de la cara. Tot i ser una malaltia prevenible i fàcilment tractable amb antibiòtics de primera línia, suport nutricional i desbridament de ferides; la manca de coneixement entre els treballadors sanitaris i la situació de pobresa dels pacients fa que el tractament arribi tard, amb una mortalitat aproximada del 90%. El 10% que sobreviu queda amb el rostre desfigurat, sovint amb seqüeles funcionals i psicosocials que rarament són abordables en els entorns on el noma és present. El noma forma part de les anomenades Malalties Tropicals Desateses. De fet, des de la seva desaparició a Europa i a Amèrica del Nord—on era freqüent fins al segle XVIII—, la malaltia ha deixat pràcticament d'estudiar-se i investigar-se. Fins ara, no s'ha pogut establir amb certesa l'agent causal del noma. Es sap que no és transmissible i que els pacients presenten una disbiosi del microbioma oral. Així, es considera que és una evolució agreujada de la gingivitis i l'estomatitis necrosants, que progressen a noma en un context de desnutrició, mala higiene bucal i immunosupressió. La incidència i la prevalença del noma també es desconeixen, així com la seva distribució geogràfica. Durant les darreres dècades, s'han reportat casos principalment a l'Àfrica, però també a l'Àsia i a l'Amèrica Llatina. Fins a aquest projecte, no existien dades primàries sobre la presència de noma a Moçambic. HIPÒTESIS: La hipòtesi principal d'aquesta tesi és que el noma és endèmic a Moçambic, malgrat la manca de registres. La hipòtesi secundària és que els treballadors sanitaris a la província de Zambezia tenen un nivell limitat de coneixement sobre aquesta malaltia. OBJECTIUS: L'objectiu principal d'aquest estudi va ser recopilar, per primera vegada, evidència empírica de la presència continuada de noma a la província de Zambezia, a Moçambic. Com a objectiu secundari—reconeixent el paper clau del diagnòstic i del tractament precoç en la prevenció de la mortalitat i de les seqüeles—, es va avaluar el coneixement, les actituds i les pràctiques envers el noma entre el personal sanitari que treballa en centres de salut primaris, secundaris i de referència.
INTRODUCCIÓ: El noma, o cancrum oris, és una infecció orofacial necrosant de ràpida progressió que afecta principalment infants que viuen en situació de pobresa, tot i que també pot aparèixer en adults immunodeprimits. El noma comença com una gingivitis necrosant que, en absència de tractament, evoluciona ràpidament cap a la necrosi dels teixits tous i durs de la cara. Tot i ser una malaltia prevenible i fàcilment tractable amb antibiòtics de primera línia, suport nutricional i desbridament de ferides; la manca de coneixement entre els treballadors sanitaris i la situació de pobresa dels pacients fa que el tractament arribi tard, amb una mortalitat aproximada del 90%. El 10% que sobreviu queda amb el rostre desfigurat, sovint amb seqüeles funcionals i psicosocials que rarament són abordables en els entorns on el noma és present. El noma forma part de les anomenades Malalties Tropicals Desateses. De fet, des de la seva desaparició a Europa i a Amèrica del Nord—on era freqüent fins al segle XVIII—, la malaltia ha deixat pràcticament d'estudiar-se i investigar-se. Fins ara, no s'ha pogut establir amb certesa l'agent causal del noma. Es sap que no és transmissible i que els pacients presenten una disbiosi del microbioma oral. Així, es considera que és una evolució agreujada de la gingivitis i l'estomatitis necrosants, que progressen a noma en un context de desnutrició, mala higiene bucal i immunosupressió. La incidència i la prevalença del noma també es desconeixen, així com la seva distribució geogràfica. Durant les darreres dècades, s'han reportat casos principalment a l'Àfrica, però també a l'Àsia i a l'Amèrica Llatina. Fins a aquest projecte, no existien dades primàries sobre la presència de noma a Moçambic. HIPÒTESIS: La hipòtesi principal d'aquesta tesi és que el noma és endèmic a Moçambic, malgrat la manca de registres. La hipòtesi secundària és que els treballadors sanitaris a la província de Zambezia tenen un nivell limitat de coneixement sobre aquesta malaltia. OBJECTIUS: L'objectiu principal d'aquest estudi va ser recopilar, per primera vegada, evidència empírica de la presència continuada de noma a la província de Zambezia, a Moçambic. Com a objectiu secundari—reconeixent el paper clau del diagnòstic i del tractament precoç en la prevenció de la mortalitat i de les seqüeles—, es va avaluar el coneixement, les actituds i les pràctiques envers el noma entre el personal sanitari que treballa en centres de salut primaris, secundaris i de referència.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
RIBES AGOST, Marta. Noma in Mozambique. Epidemiological efforts to uncover a neglected disease. [consulta: 30 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/225023]