Relats digitals personals al voltant de la identitat social i la identitat personal. Estudi de cas

Abstract

En plantejar-se la investigació inicialment es va tenir en compte dues qüestions sorgides d’una banda de la pràctica docent de la investigadora en la matèria de ciències socials i de l’altra el procés de formació en el Màster d’Entorns i Ensenyament i Aprenentatge amb tecnologies digitals. Una d’aquestes qüestions és quin és l’ús de les eines digitals a l’aula. Sovint en la pràctica ordinària de molts centres sembla que la incorporació d’aquestes eines sigui quelcom fonamental però no és produeix d’una manera significativa . Alguns d’aquests usos no es situen en uns plantejaments i dissenys d’activitat que contribueixin a transformar la pràctica del docent. A vegades en el disseny de les activitats no deixa de produir-se una translació de certs aspectes de l’aplicació de models presents en altres suports i que converteixen l’ús de les tecnologies digitals en quelcom simplement instrumental i que no presenta un valor afegit en el desenvolupament competencial dels alumnes. En l’aplicació del model competencial a l’ensenyament secundari a Catalunya sovint encara hi trobem pràctiques merament transmissores que tenen poc a veure amb el desenvolupament de les capacitats dels alumnes. El docent també es veu enfrontat a la necessitat de desplegar en el seu treball a l’aula tant continguts com competències del seu àmbit, molts d’ells difícils de treballar a través de la pràctica més transmissora. En les matèries de l’àmbit social una de les qüestions que es planteja sovint és la necessitat de desenvolupar el pensament crític. Davant d’aquest repte la investigadora vol avaluar com poden les narratives digitals contribuir a crear una predisposició cap a la reflexió per part dels alumnes. Per tant es vol conèixer com els relats digitals personals poden contribuir a la construcció de pensament crític per part dels alumnes...