L'angoixa de l'agón: un estudi sobre la recepció de l'obra de Longí en la teoria literària de Harold Bloom

Abstract

[cat] Fent un paral·lelisme amb Flaubert, podria dir que, en part, aquest treball ha sigut la meva pròpia Educació sentimental. Vaig descobrir Harold Bloom abans que Longí. Al primer curs del grau d‘Estudis Literaris em varen parlar del Cànon Occidental (1994), i la seva visió tràgica poètica i pessimista de la història literària em va atraure profundament. Seguidament, vaig començar una lectura aferrissada de la Poètica d‘Aristòtil, de Plató i dels clàssics grecollatins. Per casualitat vaig descobrir el Περì Ὕψοσς i em va despertar tal interès i atracció que de seguida vaig experimentar la ―il·lusió d‘autoria‖, com diria Longí. A mesura que rellegia el Περì Ὕψοσς notava una al·lusió invertida a Bloom, o la suposició que probablement en el concepte de ἀγώλ literari i d‘obres canòniques del crític americà hi ressonava el concepte de sublimitat literària del ὕςνο longinià juntament amb el seu elogi de la competició entre els grans autors. Finalment, en llegir gran part de l‘obra de Bloom a més a més d‘alguns autors que ja havien recalcat aquesta relació d‘influència––, vaig constatar les al·lusions i la influència explícita de Longí.