L'art i la política: el cas del artistes catalans del PSUC durant els anys setanta

Abstract

La relació entre l’art i la política és molt complexa. La creació artística mateixa esdevé encara un misteri, que podem analitzar només quan ja és feta; podem analitzar la obra una vegada acabada, podem descriure el context on s’ha creat, però no podem veure els processos neuronals de l’artista, que se solen anomenar eufemísticament “inspiració”. Al llarg de les següents pàgines, voldrem entendre com diferents artistes catalans i del PSUC, sense una interconnexió clara, van estar submergits en el context de la transició espanyola i van crear basant-se en aquest context. La fi del règim franquista, propicià tot un seguit d’iniciatives artístiques, que volent superar la dictadura, albiraven un futur carregat d’esperança. En el pla polític, el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) esdevenia un referent en la lluita contra l’opressió social que es patia innegablement. Ara bé, allò que realment interessa en aquest treball és veure com diferents artistes interactuaren amb el PSUC, com ho feien i des de quins paràmetres. Cosa que ens portarà a veure com un art informalista, abstracte, agafa una significació política.