Conciliació? Més bé malabarismes. Un toc de realitat davant la utopia

Abstract

Tal com estableix l’art.9.2 de la CE els poders públics tenen l’obligació de promoure les condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups siguin reals i efectives, i moure els obstacles que impedeixin el seu efectiu desenvolupament. Tanmateix, les preguntes plasmades fan plantejar-se si realment aquest precepte s’està complint, ja no pel que fa a implantar drets al respecte, sinó d’informar sobre la seva existència i així promoure’ls. De fet, especialistes com Ballester (1994), Lousada (2018) fa temps que adverteixen que cal prestar atenció a aquest article. Mentiria si digués que no va estar en la meva ment fer el treball sobre aquestes qüestions, de fet així va començar. Però, fent les entrevistes vaig poder observar que cal fer un pas previ, i preguntar-se si realment la gent coneix tots aquests drets sobre els quals es teoritza, i en si mateixa la teoria que s’ha construït envers ells. Arran d’aquesta reflexió es va fixar un objectiu general: Analitzar si existeix una desconnexió entre tot allò que exposen els drets envers la conciliació, i allò que coneix i necessita la gent. A partir d’aquí es van fixar tres objectius específics: a) Analitzar si la gent està informada sobre els seus drets. b) Estudiar que determina les decisions de la gent. c) Analitzar si aquesta possible desconnexió incrementa els efectes negatius en l’àmbit de la seguretat social, i per tant al seu benestar futur.