Carregant...
Tipus de document
Treball de fi de màsterData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/194232
La música més enllà dels límits del llenguatge musical
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
En primer i principal lloc, destaco el meu interès per la música comunament
anomenada “clàssica” (la música “acadèmica” o “seriosa”). Per tal de portar-la al
meu camp professional (el disseny gràfic), vaig començar a interessar-me per la
part gràfica del mitjà que permet la seva representació: la partitura. De seguida
vaig adonar-me que dins d’aquest àmbit musical es podien diferenciar dues grans
tipologies de partitures: les convencionals i les gràfiques. Com que les primeres
ja les coneixia (i vaig considerar que tal com són ja compleixen el seu objectiu),
vaig iniciar un breu procés de recerca pel que fa a les segones, que em despertaven
curiositat; pel seu atractiu visual, per saber com s’havien compost i per la incredulitat
que em suposava saber que eren interpretables.
Posteriorment vaig descobrir el llibre Notations, de John Cage, on es fa una
recopilació de manuscrits de diversos compositors contemporanis. Observant
aquestes partitures, juntament amb altres del mateix John Cage, em vaig adonar
de les grans possibilitats que presentaven les partitures amb notació musical contemporània,
per crear, compondre, innovar, experimentar, etc. Aportaven maneres
alternatives de representar música, que per altra banda permetien incorporar
esdeveniments sonors inèdits, incertesa i imprevisibilitat al resultat interpretatiu.
D’entrada, doncs, vaig classificar les partitures en dos nivells. En primer lloc, a
nivell musical, on se separen les partitures aparentment “interpretables” (el resultat
sonor s’intueix fàcilment) i les aparentment “ininterpretables” (el resultat
sonor no és tan evident). És a dir, les que presenten notació acadèmica i les que
presenten una notació alternativa i/o experimental. En segon lloc, a nivell gràfic,
on se separen aquelles amb un aspecte “comú i usual” d’aquelles d’aspecte “inusual
i atractiu”.
Descripció
Màster Oficial en Música com a Art Interdisciplinària, Departament Història de l'Art, Facultat Geografia i Història, Universitat de Barcelona. Curs: 2018-2019. Tutor: Joan Cuscó Clarasó
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Citació
BULLICH VILARRUBIAS, Elvira. La música més enllà dels límits del llenguatge musical. [consulta: 20 de gener de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/194232]