El temps de l'hort. L’horticultura urbana com una experiència d’envelliment actiu

Abstract

Des de fa unes dècades s’ha començat a incentivar la participació de persones jubilades en experiències d’horticultura urbana com a estratègia de promoció de l’envelliment actiu. Aquest paradigma té com a objectiu incrementar la qualitat de vida de la gent a mesura que es fa gran a través de la realització de diverses activitats. Partint d’una perspectiva basada en la trajectòria vital dels individus -“life course perspective”-, aquest article se centra en tres casos per examinar les consideracions més destacables sobre aquest fenomen creixent. A banda d’esbossar els canvis en la relació entre els horts urbans i la “gent gran”, l’article repassa la naturalesa ambigua de la jubilació, així com l’inèdit ventall de rols que aquesta etapa de la vida permet desplegar. Paral·lelament, la importància donada a l’àmbit laboral en els discursos biogràfics dels protagonistes de la recerca posa de manifest el caràcter determinant que té l’hort en els seus processos de construcció identitària, esdevenint una veritable escenificació de la vida productiva perduda amb la jubilació.