Carregant...
Tipus de document
Part del llibreVersió
Versió publicadaData de publicació
Tots els drets reservats
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/226313
La eudaimonía de los difuntos. A propósito de un texto de Aristóteles
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
Tras afirmar que la eudaimonía requiere de una virtud perfecta y de una
vida entera (Eth.Nic., I, 9,1100a 4) Aristóteles aborda la sentencia de Solón
según la cual no se puede considerar a nadie feliz hasta ‘ver el fin’ (τέλος
ὁρᾶν). La interpretación de la sentencia da pie a que el estagirita plantee
tres cuestiones: a) qué impide considerar feliz a alguien mientras vive, b) si
el hombre es feliz tras la muerte, y, en último término, c) si lo que les sucede
a los descendientes y amigos afecta a la felicidad de sus familiares difuntos.
Matèries
Matèries (anglès)
Citació
Col·leccions
Citació
MAURI, Margarita. La eudaimonía de los difuntos. A propósito de un texto de Aristóteles. _Capítol del llibre: Martín Minguijón_. Ana; Saiz López. Vol. José Nicolás; Viacoba Ramos, núm. Karen María (Coords), pàgs. Estudios desde la Interdisciplinariedad. [consulta: 20 de febrer de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/226313]