Tipus de document

Part del llibre

Versió

Versió publicada

Data de publicació

Tots els drets reservats

Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/226313

La eudaimonía de los difuntos. A propósito de un texto de Aristóteles

Títol de la revista

Director/Tutor

Contribució addicional

ISSN de la revista

Títol del volum

Resum

Tras afirmar que la eudaimonía requiere de una virtud perfecta y de una vida entera (Eth.Nic., I, 9,1100a 4) Aristóteles aborda la sentencia de Solón según la cual no se puede considerar a nadie feliz hasta ‘ver el fin’ (τέλος ὁρᾶν). La interpretación de la sentencia da pie a que el estagirita plantee tres cuestiones: a) qué impide considerar feliz a alguien mientras vive, b) si el hombre es feliz tras la muerte, y, en último término, c) si lo que les sucede a los descendientes y amigos afecta a la felicidad de sus familiares difuntos.

Recurs relacionat

Matèries (anglès)

Citació

Citació

MAURI, Margarita. La eudaimonía de los difuntos. A propósito de un texto de Aristóteles. Capítol del llibre: Martín Minguijón. Ana; Saiz López. Vol.  José Nicolás; Viacoba Ramos, num. Karen María (Coords), pags. Estudios desde la Interdisciplinariedad. ISBN 979-13-7006-837-0. [consulted: 11 of October of 2026]. Available at: https://hdl.handle.net/2445/226313

Exportar metadades

JSON - METS

Compartir registre