La distribució de les oclusives velars i palatals en el català de Mallorca: descripció i anàlisi

Abstract

Aquest treball estudia la distribució de les oclusives velars ([k], [g]) i palatals ([c], [ɟ]) en el català de Mallorca mitjançant enquestes de realització fonètica a parlants de tres localitats tradicionalment palatalitzadores: Manacor, Felanitx i Pollença. D’una banda, es confirma la distribució d’aquests sons que ha estat descrita en treballs anteriors per al nivell lèxic, amb realitzacions palatals davant de vocal anterior i central, i en posició final de mot; i velars davant de vocals posteriors i en posició d’obertura complexa seguida de líquida. D’altra banda, es determina quin és el comportament d’aquest fenomen en el nivell postlèxic, fins ara no abordat per cap estudi. A partir d’un exhaustiu corpus de mots en què s’han situat /k/ i /g/ en tots els contextos vocàlics i consonàntics possibles, s’han recollit dades de 3 informants, i s’ha pogut concloure que es tracta d’un procés lèxic, i no postlèxic, en què un procés d’enfortiment s’imposa sobre els efectes coarticulatoris. Finalment, es fa una proposta de formalització del fenomen des de la teoria de l’optimitat.