Els drames silenciats de la pintura d’Edward Hopper. Estudi de les connexions entre l’imaginari de l’artista i els textos de la postmodernitat literària (1995- 2016)

Abstract

L’obra pictòrica d’Edward Hopper sembla una inesgotable font d’inspiració per a cineastes i escriptors que han volgut, i continuen desitjant, completar els universos suspesos en el Temps, immòbils i inquietants de l’artista estatunidenc. Deixant de banda el cinema, la influència d’aquest pintor en la literatura és innegable, la prova rau en la incessant aparició de noves publicacions, que s’alimenten de la seva pintura, com si fossin traduccions verbals de les imatges que emmarquen els llenços. El meu objecte d’estudi es limita a una desena d’obres plàstiques i quaranta-nou textos en total. Entre les obres pictòriques que més textos han inspirat, en el marc dels autors seleccionats, destaquen Nighthawks (1942) [oli sobre tela], interpretada per nou escriptors, i Hotel Room (1931) [oli sobre tela] utilitzada per cinc, talment com Morning Sun (1952) [oli sobre tela] i House by the Railroad (1925) [oli sobre tela].