El Escape Room como propuesta motivacional, desde una fundamentación neurodidáctica, en estudiantes de secundaria de la institución educativa Albert Einstein de Lima-Perú

Abstract

[spa] La presente investigación tuvo como propósito evaluar los efectos de una intervención pedagógica innovadora, basada en los principios de la neurodidáctica y articulada a través de la metodología de escape room, en estudiantes de secundaria de una institución educativa de Lima, Perú. Bajo un diseño cuasiexperimental, con grupo experimental y grupo control, se aplicó un enfoque mixto que permitió integrar datos cuantitativos y cualitativos de forma complementaria. Se emplearon instrumentos estandarizados y validados, entre ellos: el Cuestionario de Estrategias de Aprendizaje y Motivación (MSLQ), la Escala de Motivación Académica (EMA), el cuestionario de satisfacción académica, el instrumento de evaluación de rendimiento académico, la Escala GAMEX, aplicada exclusivamente al grupo experimental, y entrevistas semiestructuradas, analizadas con el software IRAMUTEQ. Los hallazgos cuantitativos demostraron efectos positivos significativos de la intervención sobre diversas dimensiones de la motivación académica, evidenciándose aumentos en la motivación intrínseca al conocimiento y al logro, así como en la regulación identificada e introyectada en el grupo experimental. En paralelo, se observaron mejoras en el uso de estrategias de aprendizaje autorreguladas, cognitivas y metacognitivas, así como un incremento sustancial en el rendimiento académico en las áreas de Matemática, Comunicación y Ciencia y Tecnología. Los tamaños de efecto obtenidos mediante la d de Cohen confirmaron la magnitud de los cambios alcanzados. En el componente cualitativo, el análisis textual mediante IRAMUTEQ permitió identificar categorías emergentes vinculadas a la experiencia pedagógica, destacando la percepción de desafío cognitivo, el desarrollo de habilidades de trabajo en equipo, la implicancia emocional, la satisfacción personal y la valoración positiva del escape room como experiencia motivadora y significativa. Los perfiles de actuación integrados reflejan que el grupo experimental transitó hacia un aprendizaje activo, emocionalmente comprometido y cognitivamente más sofisticado, mientras que el grupo control mantuvo patrones estables o levemente fluctuantes en sus indicadores. Los resultados respaldan la eficacia del escape room como estrategia neurodidáctica innovadora, capaz de activar procesos motivacionales, cognitivos y emocionales clave en el aprendizaje significativo, y ofrecen evidencia empírica robusta para su incorporación en contextos escolares como herramienta pedagógica de alto impacto.

[cat] La present investigació va tenir com a objectiu avaluar els efectes d’una intervenció pedagògica innovadora, fonamentada en els principis de la neurodidàctica i implementada mitjançant la metodologia de l’Escape Room, en estudiants de secundària a Lima, Perú. Es va utilitzar un disseny quasi experimental amb grup experimental i grup control, aplicant un enfocament mixt que va integrar dades quantitatives i qualitatives de manera complementària. Es van administrar instruments estandarditzats i validats, incloent-hi el Motivated Strategies for Learning Questionnaire (MSLQ), l’Escala de Motivació Acadèmica (EMA), el Questionari de Satisfacció de l’Estudiantat, l’Avaluació de Rendiment Acadèmic, l’escala GAMEX (aplicada exclusivament al grup experimental), així com entrevistes semiestructurades analitzades mitjançant el programari IRAMUTEQ. Els resultats quantitatius van mostrar efectes positius significatius de la intervenció en diverses dimensions de la motivació acadèmica, amb increments destacats en la motivació intrínseca pel coneixement i pel assoliment, així com en la regulació identificada i introjectada en el grup experimental. Paral·lelament, es van observar millores en l’ús d’estratègies d’aprenentatge autorregulades, cognitives i metacognitives, així com guanys substancials en el rendiment acadèmic en Matemàtiques, Comunicació i Ciència i Tecnologia. Els efectes calculats mitjançant la d de Cohen van confirmar la magnitud i la rellevància dels canvis observats. En el component qualitatiu, l’anàlisi textual amb IRAMUTEQ va identificar categories emergents relacionades amb l’experiència pedagògica, destacant percepcions de repte cognitiu, desenvolupament d’habilitats de treball en equip, implicació emocional, satisfacció personal i una valoració positiva de l’escape room com a experiència d’aprenentatge motivadora i significativa. Els perfils integrats de rendiment van revelar que el grup experimental va evolucionar cap a processos d’aprenentatge més actius, emocionalment compromesos i cognitivament sofisticats, mentre que el grup control va mantenir patrons estables o amb variacions mínimes en els indicadors. En conjunt, els resultats recolzen l’eficàcia de l’escape room com a estratègia neurodidàctica innovadora capaç d’activar processos clau de motivació, cognició i emoció involucrats en l’aprenentatge significatiu. Això aporta evidència empírica robusta per a la seva integració en contextos escolars com a eina pedagògica d’alt impacte.

[eng] The present research aimed to evaluate the effects of an innovative pedagogical intervention, grounded in neurodidactic principles and implemented through the Escape Room methodology, on secondary school students in Lima, Peru. Using a quasi-experimental design with experimental and control groups, a mixed-methods approach was applied, integrating quantitative and qualitative data in a complementary manner. Standardized and validated instruments were administered, including the Motivated Strategies for Learning Questionnaire (MSLQ), the Academic Motivation Scale (EMA), the Student Satisfaction Questionnaire, the Academic Achievement Assessment, the GAMEX Scale (administered exclusively to the experimental group), and semi-structured interviews analyzed through IRAMUTEQ software. Quantitative findings demonstrated significant positive effects of the intervention on various dimensions of academic motivation, with notable increases in intrinsic motivation for knowledge and achievement, as well as identified and introjected regulation in the experimental group. Parallel improvements were observed in the use of self-regulated, cognitive, and metacognitive learning strategies, as well as substantial gains in academic achievement in Mathematics, Communication, and Science and Technology. Effect sizes calculated through Cohen's d confirmed the magnitude and relevance of the observed changes. In the qualitative component, textual analysis via IRAMUTEQ identified emerging categories related to the pedagogical experience, highlighting perceptions of cognitive challenge, teamwork skills development, emotional engagement, personal satisfaction, and a positive appraisal of the escape room as a motivating and meaningful learning experience. The integrated performance profiles revealed that the experimental group progressed toward more active, emotionally engaged, and cognitively sophisticated learning processes, while the control group maintained stable or minimally fluctuating patterns across indicators. Overall, the results support the efficacy of escape room as an innovative neurodidactic strategy capable of activating key motivational, cognitive, and emotional processes involved in meaningful learning. This provides robust empirical evidence for its integration into school contexts as a high-impact pedagogical tool.