Carregant...
Fitxers
Embargament
Document embargat fins el 2027-01-16Tipus de document
TesiVersió
Versió publicadaData de publicació
Llicència de publicació
Si us plau utilitzeu sempre aquest identificador per citar o enllaçar aquest document: https://hdl.handle.net/2445/226824
Influencia de la adicción a Internet y el phubbing en el rendimiento académico y el funcionamiento cognitivo-emocional en estudiantes universitarios
Títol de la revista
Autors
Director/Tutor
ISSN de la revista
Títol del volum
Recurs relacionat
Resum
[spa] MARCO DE LA INVESTIGACIÓN: La presente investigación se enmarca en el estudio de la influencia de la adicción a Internet y el fenómeno del phubbing en el rendimiento académico y en el funcionamiento cognitivo-emocional de estudiantes universitarios. Se busca aportar evidencia empírica que permita comprender en mayor profundidad cómo estas conductas digitales emergentes se relacionan con variables psicológicas y educativas, y cómo pueden influir, o verse influidas, por procesos de atención, emoción, impulsividad y malestar psicológico. OBJETIVOS: El estudio se articula en torno a dos objetivos principales. El primero es estudiar la relación de la adicción a Internet y el phubbing con variables sociodemográficas, el rendimiento académico, la impulsividad y el malestar psicológico en estudiantes universitarios de la Universitat de Barcelona. El segundo es evaluar la influencia de la adicción a Internet en la atención y la emoción, mediante el análisis de la actividad electrodérmica en estudiantes universitarios del grado en Comunicación Audiovisual de la misma universidad. METODOLOGÍA: La investigación adopta un enfoque cuantitativo y se desarrolla en dos fases complementarias. En la primera, se aplica-ron cuestionarios estandarizados a una muestra de 865 estudiantes, con el fin de identificar asociaciones entre adicción a Internet, phubbing, edad, sexo, rendimiento académico, impulsividad y malestar psicológico. En la segunda, se imple-mentó un diseño experimental que registró la actividad fisiológica, la señal de actividad electrodérmica (EDA), para evaluar de manera objetiva las respuestas atencionales y emocionales de 46 participantes en tres tipos de tareas: visionado, introspectiva y analítica. RESULTADOS: Los hallazgos no muestran relación entre es-tos fenómenos y las variables sociodemográficas, aunque sí con el tipo de estudio. No obstante, la impulsividad y el malestar psicológico se configuran como factores asociados y, en algunos casos, predictores de la adicción a Internet y el phubbing. En la fase experimental, los resultados evidencian que un mayor nivel de adicción se vincula a una disminución de la atención sostenida y a un desajuste entre activación emocional y control cognitivo, con diferencias significativas según sexo y tipo de tarea. CONCLUSIONES: La adicción a Internet y el phubbing pueden considerarse fenómenos de riesgo en el contexto universitario, al impactar tanto en el rendimiento académico como en la autorregulación emocional y atencional. Estos resultados ponen de relieve la necesidad de reconocer estas conductas como posibles manifestaciones de adicciones comportamentales y de promover estrategias de intervención dirigidas a mitigar sus efectos negativos. CONTRIBUCIÓN: La integración de cuestionarios psicométricos con medidas fisiológicas ofrece un marco interpretativo robusto y complementario para comprender el impacto de la adicción a Internet. Este enfoque multidimensional no solo contribuye al avance del conocimiento científico en torno a las adicciones tecnológicas, sino que también proporciona una base empírica útil para orientar intervenciones psicoeducativas y políticas preventivas en el ámbito universitario.
[cat] MARC DE LA RECERCA: La present recerca s'emmarca en l'estudi de la influència de l'addicció a Internet i el fenomen del phubbing en el rendiment acadèmic i en el funcionament cognitiu-emocional d'estudiants universitaris. Es busca aportar evidència empírica que permeti comprendre en major profunditat com aquestes conductes digitals emergents es relacionen amb variables psicològiques i educatives, i com poden influir, o veure's influïdes, per processos d'atenció, emoció, impulsivitat i malestar psicològic. OBJECTIUS: L'estudi s'articula entorn de dos objectius principals. El primer és estudiar la relació de l'addicció a Internet i el phubbing amb variables sociodemogràfiques, el rendiment acadèmic, la impulsivitat i el malestar psicològic en estudiants universitaris de la Universitat de Barcelona. El segon és avaluar la influència de l'addicció a Internet en l'atenció i l'emoció, mitjançant l'anàlisi de l'activitat electrodérmica en estudiants universitaris del grau de Comunicació Audiovisual de la mateixa universitat. METODOLOGIA: La recerca adopta un enfocament quantitatiu i es desenvolupa en dues fases complementàries. En la primera, es van aplicar qüestionaris estandarditzats a una mostra de 865 estudiants, amb la finalitat d'identificar associacions entre addicció a Internet, phubbing, edat, sexe, rendiment acadèmic, impulsivitat i malestar psicològic. En la segona, es va implementar un disseny experimental que va registrar l'activitat fisiològica, el senyal d'activitat electrodérmica (EDA), per a avaluar de manera objectiva les respostes atencionals i emocionals de 46 participants en tres tipus de tasques: visionat, introspectiva i analítica. RESULTATS: Les troballes no mostren relació entre aquests fenòmens i les variables sociodemogràfiques, encara que sí amb el tipus d'estudi. No obstant això, la impulsivitat i el malestar psicològic es configuren com a factors associats i, en alguns casos, predictors de l'addicció a Internet i el phubbing. En la fase experimental, els resultats evidencien que un major nivell d'addicció es vincula a una disminució de l'atenció sostinguda i a un desajustament entre activació emocional i control cognitiu, amb diferències significatives segons sexe i tipus de tasca. CONCLUSIONS: L'addicció a Internet i el phubbing poden considerar-se fenòmens de risc en el context universitari, en impactar tant en el rendiment acadèmic com en l'autoregulació emocional i atencional. Aquests resultats posen en relleu la necessitat de reconèixer aquestes conductes com a possibles manifestacions d'addiccions comportamentals i de promoure estratègies d'intervenció dirigides a mitigar els seus efectes negatius. CONTRIBUCIÓ: La integració de qüestionaris psicomètrics amb mesures fisiològiques ofereix un marc interpretatiu robust i complementari per a comprendre l'impacte de l'addicció a Internet. Aquest enfocament multidimensional no sols contribueix a l'avanç del coneixement científic entorn de les addiccions tecnològiques, sinó que també proporciona una base empírica útil per a orientar intervencions psicoeducatives i polítiques preventives en l'àmbit universitari.
[eng] RESEARCH CONTEXT: This research is framed within the study of the influence of Internet addiction and the phenomenon of phubbing on academic performance and on the cognitive-emotional functioning of university students. The study seeks to provide empirical evidence that allows for a deeper understanding of how these emerging digital behaviours relate to psychological and educational variables, and how they may influence, or be influenced by, processes of attention, emotion, impulsivity, and psychological distress. OBJECTIVES: The study is structured around two main objectives. The first is to investigate the relationship between Internet addiction and phubbing with sociodemographic variables, academic performance, impulsivity, and psychological distress in university students at the University of Barcelona. The second is to evaluate the influence of Internet addiction on attention and emotion through the analysis of electrodermal activity in students enrolled in the Audiovisual Communication degree at the same university. METHODOLOGY: The research adopts a quantitative approach and is developed in two complementary phases. In the first, standardised questionnaires were administered to a sample of 865 students, in order to identify associations between Internet addiction, phubbing, age, sex, academic performance, impulsivity, and psychological distress. In the second, an experimental design was implemented to record physiological activity, specifically electrodermal activity (EDA), to objectively assess attentional and emotional responses in 46 participants across three types of tasks: viewing, introspective, and analytical. RESULTS: The findings show no relationship between these phenomena and sociodemographic variables, although an association was found with the type of degree studied. However, impulsivity and psychological distress emerge as associated factors and, in some cases, as predictors of Internet addiction and phubbing. In the experimental phase, the results indicate that higher levels of addiction are linked to reduced sustained attention and to a mismatch between emotional activation and cognitive control, with significant differences depending on sex and type of task. CONCLUSIONS: Internet addiction and phubbing may be considered risk phenomena in the university context, as they affect both academic performance and emotional and attentional self-regulation. These results highlight the need to recognise such behaviours as potential manifestations of behavioural addictions and to promote intervention strategies aimed at mitigating their negative effects. CONTRIBUTIONS: The integration of psychometric questionnaires with physiological measures provides a robust and complementary interpretative framework for understanding the impact of Internet addiction. This multidimensional approach not only contributes to advancing scientific knowledge on technological addictions, but also provides a valuable empirical basis to guide psychoeducational interventions and preventive policies in the university setting.
[cat] MARC DE LA RECERCA: La present recerca s'emmarca en l'estudi de la influència de l'addicció a Internet i el fenomen del phubbing en el rendiment acadèmic i en el funcionament cognitiu-emocional d'estudiants universitaris. Es busca aportar evidència empírica que permeti comprendre en major profunditat com aquestes conductes digitals emergents es relacionen amb variables psicològiques i educatives, i com poden influir, o veure's influïdes, per processos d'atenció, emoció, impulsivitat i malestar psicològic. OBJECTIUS: L'estudi s'articula entorn de dos objectius principals. El primer és estudiar la relació de l'addicció a Internet i el phubbing amb variables sociodemogràfiques, el rendiment acadèmic, la impulsivitat i el malestar psicològic en estudiants universitaris de la Universitat de Barcelona. El segon és avaluar la influència de l'addicció a Internet en l'atenció i l'emoció, mitjançant l'anàlisi de l'activitat electrodérmica en estudiants universitaris del grau de Comunicació Audiovisual de la mateixa universitat. METODOLOGIA: La recerca adopta un enfocament quantitatiu i es desenvolupa en dues fases complementàries. En la primera, es van aplicar qüestionaris estandarditzats a una mostra de 865 estudiants, amb la finalitat d'identificar associacions entre addicció a Internet, phubbing, edat, sexe, rendiment acadèmic, impulsivitat i malestar psicològic. En la segona, es va implementar un disseny experimental que va registrar l'activitat fisiològica, el senyal d'activitat electrodérmica (EDA), per a avaluar de manera objectiva les respostes atencionals i emocionals de 46 participants en tres tipus de tasques: visionat, introspectiva i analítica. RESULTATS: Les troballes no mostren relació entre aquests fenòmens i les variables sociodemogràfiques, encara que sí amb el tipus d'estudi. No obstant això, la impulsivitat i el malestar psicològic es configuren com a factors associats i, en alguns casos, predictors de l'addicció a Internet i el phubbing. En la fase experimental, els resultats evidencien que un major nivell d'addicció es vincula a una disminució de l'atenció sostinguda i a un desajustament entre activació emocional i control cognitiu, amb diferències significatives segons sexe i tipus de tasca. CONCLUSIONS: L'addicció a Internet i el phubbing poden considerar-se fenòmens de risc en el context universitari, en impactar tant en el rendiment acadèmic com en l'autoregulació emocional i atencional. Aquests resultats posen en relleu la necessitat de reconèixer aquestes conductes com a possibles manifestacions d'addiccions comportamentals i de promoure estratègies d'intervenció dirigides a mitigar els seus efectes negatius. CONTRIBUCIÓ: La integració de qüestionaris psicomètrics amb mesures fisiològiques ofereix un marc interpretatiu robust i complementari per a comprendre l'impacte de l'addicció a Internet. Aquest enfocament multidimensional no sols contribueix a l'avanç del coneixement científic entorn de les addiccions tecnològiques, sinó que també proporciona una base empírica útil per a orientar intervencions psicoeducatives i polítiques preventives en l'àmbit universitari.
[eng] RESEARCH CONTEXT: This research is framed within the study of the influence of Internet addiction and the phenomenon of phubbing on academic performance and on the cognitive-emotional functioning of university students. The study seeks to provide empirical evidence that allows for a deeper understanding of how these emerging digital behaviours relate to psychological and educational variables, and how they may influence, or be influenced by, processes of attention, emotion, impulsivity, and psychological distress. OBJECTIVES: The study is structured around two main objectives. The first is to investigate the relationship between Internet addiction and phubbing with sociodemographic variables, academic performance, impulsivity, and psychological distress in university students at the University of Barcelona. The second is to evaluate the influence of Internet addiction on attention and emotion through the analysis of electrodermal activity in students enrolled in the Audiovisual Communication degree at the same university. METHODOLOGY: The research adopts a quantitative approach and is developed in two complementary phases. In the first, standardised questionnaires were administered to a sample of 865 students, in order to identify associations between Internet addiction, phubbing, age, sex, academic performance, impulsivity, and psychological distress. In the second, an experimental design was implemented to record physiological activity, specifically electrodermal activity (EDA), to objectively assess attentional and emotional responses in 46 participants across three types of tasks: viewing, introspective, and analytical. RESULTS: The findings show no relationship between these phenomena and sociodemographic variables, although an association was found with the type of degree studied. However, impulsivity and psychological distress emerge as associated factors and, in some cases, as predictors of Internet addiction and phubbing. In the experimental phase, the results indicate that higher levels of addiction are linked to reduced sustained attention and to a mismatch between emotional activation and cognitive control, with significant differences depending on sex and type of task. CONCLUSIONS: Internet addiction and phubbing may be considered risk phenomena in the university context, as they affect both academic performance and emotional and attentional self-regulation. These results highlight the need to recognise such behaviours as potential manifestations of behavioural addictions and to promote intervention strategies aimed at mitigating their negative effects. CONTRIBUTIONS: The integration of psychometric questionnaires with physiological measures provides a robust and complementary interpretative framework for understanding the impact of Internet addiction. This multidimensional approach not only contributes to advancing scientific knowledge on technological addictions, but also provides a valuable empirical basis to guide psychoeducational interventions and preventive policies in the university setting.
Matèries (anglès)
Citació
Citació
VILLALBA PALACÍN, Vicente. Influencia de la adicción a Internet y el phubbing en el rendimiento académico y el funcionamiento cognitivo-emocional en estudiantes universitarios. [consulta: 26 de febrer de 2026]. [Disponible a: https://hdl.handle.net/2445/226824]