El CRAI romandrà tancat del 24 de desembre de 2025 al 6 de gener de 2026. La validació de documents es reprendrà a partir del 7 de gener de 2026.
El CRAI permanecerá cerrado del 24 de diciembre de 2025 al 6 de enero de 2026. La validación de documentos se reanudará a partir del 7 de enero de 2026.
From 2025-12-24 to 2026-01-06, the CRAI remain closed and the documents will be validated from 2026-01-07.
 

Tesis Doctorals - Facultat - Informació i Mitjans Audiovisuals

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/218104

Estadístiques

Examinar

Enviaments recents

Mostrant 1 - 2 de 2
  • logoOpenAccessTesi
    Perspectivas de la evaluación de investigadores PRONII del Paraguay: referentes internacionales, contextos y exploración de escenarios
    (Universitat de Barcelona, 2025-06-25) Moreno Fleitas, Olga Elizabeth; Urbano, Cristóbal; Serrano-López, Antonio Eleazar; Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
    [spa] En esta tesis se analiza críticamente los sistemas de evaluación de investigadores científicosen países en desarrollo, tomando como caso de estudio al Programa Nacional de Incentivo a los Investigadores (PRONII) de Paraguay. A partir de un enfoque mixto, que combina la revisión documental, el análisis bibliométrico, encuestas y entrevistas, se examinan los referentes internacionales en evaluación científica, así como los desafíos, fortalezas y limitaciones del modelo de evaluación de investigadores PRONII. En este estudio se proponen alternativas de mejora estructuradas en posibles escenarios de evolución del sistema, con el objetivo de contribuir a una evaluación más justa, contextualizada y formativa. Los resultados principales concluyen que, si bien los países en desarrollo como Paraguay enfrentan obstáculos particulares, también cuentan con un potencial transformador bastante significativo. Así, se plantea que Paraguay puede avanzar hacia un modelo propio, sostenido en principios internacionales pero adaptado a sus necesidades, promoviendo la transparencia, la calidad científica y la equidad en la evaluación del desempeño de sus investigadores.
  • logoOpenAccessTesi
    La comunicació del canvi climàtic: Accions i estratègies per augmentar-ne la consciència en l’opinió pública i millorar-ne la presa de decisions
    (Universitat de Barcelona, 2025-01-14) Molina, Tomàs, 1963-; Abadal, Ernest; Universitat de Barcelona - Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
    [cat] Des del 1990, quan es va publicar el primer informe de l’IPCC, el canvi climàtic s’ha consolidat com un repte global que exigeix reducció, mitigació, adaptació i una comunicació científica i política efectiva. La complexitat de la ciència climàtica, amb graus diversos de certesa i consens, i l’arrel estadística de les dades dificulten transmetre el missatge a la societat. Tot i les mesures adoptades en més de 30 anys, les accions han estat insuficients, mentre els canvis climàtics s’acceleren. El 2015, els Objectius de Desenvolupament Sostenible van reforçar l’agenda climàtica, però el 2019, António Guterres va alertar d’una emergència climàtica. Aquest avís va coincidir amb mobilitzacions juvenils liderades per Greta Thunberg. Tanmateix, el consens social és limitat, afectat per disputes polítiques, interessos econòmics i teories conspiratives. Per això, calen estratègies comunicatives sòlides per combatre la desinformació i impulsar accions concretes i ambicioses contra l’escalfament global. Cal una comunicació inclusiva i efectiva, en un context internacional, adaptada a diferents contextos culturals i socioeconòmics, que impulsi accions informades i consensuades. Per això, l’objectiu general de la tesi doctoral és analitzar la comunicació del canvi climàtic a escala internacional, a partir de les opinions dels principals agents implicats, per tal de poder elaborar unes recomanacions que permetin augmentar-ne la consciència en l’opinió pública i millorar-ne la governança. La metodologia d’aquesta recerca es basa en una aproximació majoritàriament qualitativa centrada en l’estudi de la comunicació del canvi climàtic, amb una perspectiva internacional. S’han definit tres grups d’estudi: comunicadors de ciència, creadors de ciència i prenedors de decisions, seleccionats pel seu prestigi i rellevància en els àmbits respectius. Les dades s’han obtingut mitjançant enquestes i entrevistes, amb tècniques com l’anàlisi de contingut. A més, s’ha incorporat una revisió dels informes de l’IPCC per correlacionar-los amb la presa de decisions globals. Malgrat algunes limitacions, aquesta recerca ofereix recomanacions per millorar la comunicació i l’acció climàtica. Com a conclusions de la nostra recerca, destaquem que la combinació d’una millor presentació dels informes sobre els coneixements disponibles en cada moment històric, un augment de l’ús de gràfics i taules, i una representació més estandarditzada de la incertesa en els informes de síntesi de l’IPCC, juntament amb crides a l’acció més contundents, especialment a partir dels IPCC4 i IPCC5, han contribuït a convertir el canvi climàtic en una de les preocupacions més destacades de la societat actual, així com en un factor clau en la definició de regulacions i polítiques nacionals i internacionals. Destaquem la necessitat d’una societat ben informada, clau per impulsar una acció de govern de baix a dalt i de dalt a baix, que es tradueixi en regulacions i acords efectius. Els missatges més eficients han de ser positius, realistes i basats en dades fiables, combinant gràfics, imatges i un llenguatge inclusiu. L’IPCC juga un paper central amb informes validats pels governs, però caldria un “Resum per al Públic” per millorar-ne la comunicació. A més, l’experiència de la COVID-19 aporta lliçons valuoses per a la comunicació del canvi climàtic, calen canals diversos i un sistema educatiu fort. Recomanem elaborar resums amb punts clau dels informes de l’IPCC, evitar campanyes negatives, combatre teories conspiratives, integrar el canvi climàtic a tots els nivells educatius, fomentar grups d’acció local i promoure una governança complexa informada amb estratègies d’adaptació i mitigació.