Tesis Doctorals - Facultat - Informació i Mitjans Audiovisuals

URI permanent per a aquesta col·leccióhttps://hdl.handle.net/2445/218104

Estadístiques

Examinar

Mostrant 1 - 3 de 3

Influencia de la adicción a Internet y el phubbing en el rendimiento académico y el funcionamiento cognitivo-emocional en estudiantes universitarios
(Universitat de Barcelona, 2026-01-16) Villalba Palacín, Vicente; Sánchez, Lydia; Calderón Garrido, Caterina; Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
[spa] MARCO DE LA INVESTIGACIÓN: La presente investigación se enmarca en el estudio de la influencia de la adicción a Internet y el fenómeno del phubbing en el rendimiento académico y en el funcionamiento cognitivo-emocional de estudiantes universitarios. Se busca aportar evidencia empírica que permita comprender en mayor profundidad cómo estas conductas digitales emergentes se relacionan con variables psicológicas y educativas, y cómo pueden influir, o verse influidas, por procesos de atención, emoción, impulsividad y malestar psicológico. OBJETIVOS: El estudio se articula en torno a dos objetivos principales. El primero es estudiar la relación de la adicción a Internet y el phubbing con variables sociodemográficas, el rendimiento académico, la impulsividad y el malestar psicológico en estudiantes universitarios de la Universitat de Barcelona. El segundo es evaluar la influencia de la adicción a Internet en la atención y la emoción, mediante el análisis de la actividad electrodérmica en estudiantes universitarios del grado en Comunicación Audiovisual de la misma universidad. METODOLOGÍA: La investigación adopta un enfoque cuantitativo y se desarrolla en dos fases complementarias. En la primera, se aplica-ron cuestionarios estandarizados a una muestra de 865 estudiantes, con el fin de identificar asociaciones entre adicción a Internet, phubbing, edad, sexo, rendimiento académico, impulsividad y malestar psicológico. En la segunda, se imple-mentó un diseño experimental que registró la actividad fisiológica, la señal de actividad electrodérmica (EDA), para evaluar de manera objetiva las respuestas atencionales y emocionales de 46 participantes en tres tipos de tareas: visionado, introspectiva y analítica. RESULTADOS: Los hallazgos no muestran relación entre es-tos fenómenos y las variables sociodemográficas, aunque sí con el tipo de estudio. No obstante, la impulsividad y el malestar psicológico se configuran como factores asociados y, en algunos casos, predictores de la adicción a Internet y el phubbing. En la fase experimental, los resultados evidencian que un mayor nivel de adicción se vincula a una disminución de la atención sostenida y a un desajuste entre activación emocional y control cognitivo, con diferencias significativas según sexo y tipo de tarea. CONCLUSIONES: La adicción a Internet y el phubbing pueden considerarse fenómenos de riesgo en el contexto universitario, al impactar tanto en el rendimiento académico como en la autorregulación emocional y atencional. Estos resultados ponen de relieve la necesidad de reconocer estas conductas como posibles manifestaciones de adicciones comportamentales y de promover estrategias de intervención dirigidas a mitigar sus efectos negativos. CONTRIBUCIÓN: La integración de cuestionarios psicométricos con medidas fisiológicas ofrece un marco interpretativo robusto y complementario para comprender el impacto de la adicción a Internet. Este enfoque multidimensional no solo contribuye al avance del conocimiento científico en torno a las adicciones tecnológicas, sino que también proporciona una base empírica útil para orientar intervenciones psicoeducativas y políticas preventivas en el ámbito universitario.
Perspectivas de la evaluación de investigadores PRONII del Paraguay: referentes internacionales, contextos y exploración de escenarios
(Universitat de Barcelona, 2025-06-25) Moreno Fleitas, Olga Elizabeth; Urbano, Cristóbal; Serrano-López, Antonio Eleazar; Universitat de Barcelona. Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
[spa] En esta tesis se analiza críticamente los sistemas de evaluación de investigadores científicosen países en desarrollo, tomando como caso de estudio al Programa Nacional de Incentivo a los Investigadores (PRONII) de Paraguay. A partir de un enfoque mixto, que combina la revisión documental, el análisis bibliométrico, encuestas y entrevistas, se examinan los referentes internacionales en evaluación científica, así como los desafíos, fortalezas y limitaciones del modelo de evaluación de investigadores PRONII. En este estudio se proponen alternativas de mejora estructuradas en posibles escenarios de evolución del sistema, con el objetivo de contribuir a una evaluación más justa, contextualizada y formativa. Los resultados principales concluyen que, si bien los países en desarrollo como Paraguay enfrentan obstáculos particulares, también cuentan con un potencial transformador bastante significativo. Así, se plantea que Paraguay puede avanzar hacia un modelo propio, sostenido en principios internacionales pero adaptado a sus necesidades, promoviendo la transparencia, la calidad científica y la equidad en la evaluación del desempeño de sus investigadores.
La comunicació del canvi climàtic: Accions i estratègies per augmentar-ne la consciència en l’opinió pública i millorar-ne la presa de decisions
(Universitat de Barcelona, 2025-01-14) Molina, Tomàs, 1963-; Abadal, Ernest; Universitat de Barcelona - Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
[cat] Des del 1990, quan es va publicar el primer informe de l’IPCC, el canvi climàtic s’ha consolidat com un repte global que exigeix reducció, mitigació, adaptació i una comunicació científica i política efectiva. La complexitat de la ciència climàtica, amb graus diversos de certesa i consens, i l’arrel estadística de les dades dificulten transmetre el missatge a la societat. Tot i les mesures adoptades en més de 30 anys, les accions han estat insuficients, mentre els canvis climàtics s’acceleren. El 2015, els Objectius de Desenvolupament Sostenible van reforçar l’agenda climàtica, però el 2019, António Guterres va alertar d’una emergència climàtica. Aquest avís va coincidir amb mobilitzacions juvenils liderades per Greta Thunberg. Tanmateix, el consens social és limitat, afectat per disputes polítiques, interessos econòmics i teories conspiratives. Per això, calen estratègies comunicatives sòlides per combatre la desinformació i impulsar accions concretes i ambicioses contra l’escalfament global. Cal una comunicació inclusiva i efectiva, en un context internacional, adaptada a diferents contextos culturals i socioeconòmics, que impulsi accions informades i consensuades. Per això, l’objectiu general de la tesi doctoral és analitzar la comunicació del canvi climàtic a escala internacional, a partir de les opinions dels principals agents implicats, per tal de poder elaborar unes recomanacions que permetin augmentar-ne la consciència en l’opinió pública i millorar-ne la governança. La metodologia d’aquesta recerca es basa en una aproximació majoritàriament qualitativa centrada en l’estudi de la comunicació del canvi climàtic, amb una perspectiva internacional. S’han definit tres grups d’estudi: comunicadors de ciència, creadors de ciència i prenedors de decisions, seleccionats pel seu prestigi i rellevància en els àmbits respectius. Les dades s’han obtingut mitjançant enquestes i entrevistes, amb tècniques com l’anàlisi de contingut. A més, s’ha incorporat una revisió dels informes de l’IPCC per correlacionar-los amb la presa de decisions globals. Malgrat algunes limitacions, aquesta recerca ofereix recomanacions per millorar la comunicació i l’acció climàtica. Com a conclusions de la nostra recerca, destaquem que la combinació d’una millor presentació dels informes sobre els coneixements disponibles en cada moment històric, un augment de l’ús de gràfics i taules, i una representació més estandarditzada de la incertesa en els informes de síntesi de l’IPCC, juntament amb crides a l’acció més contundents, especialment a partir dels IPCC4 i IPCC5, han contribuït a convertir el canvi climàtic en una de les preocupacions més destacades de la societat actual, així com en un factor clau en la definició de regulacions i polítiques nacionals i internacionals. Destaquem la necessitat d’una societat ben informada, clau per impulsar una acció de govern de baix a dalt i de dalt a baix, que es tradueixi en regulacions i acords efectius. Els missatges més eficients han de ser positius, realistes i basats en dades fiables, combinant gràfics, imatges i un llenguatge inclusiu. L’IPCC juga un paper central amb informes validats pels governs, però caldria un “Resum per al Públic” per millorar-ne la comunicació. A més, l’experiència de la COVID-19 aporta lliçons valuoses per a la comunicació del canvi climàtic, calen canals diversos i un sistema educatiu fort. Recomanem elaborar resums amb punts clau dels informes de l’IPCC, evitar campanyes negatives, combatre teories conspiratives, integrar el canvi climàtic a tots els nivells educatius, fomentar grups d’acció local i promoure una governança complexa informada amb estratègies d’adaptació i mitigació.

Examinar

Enviaments recents