El carmen funerari d'Eugeni (CIL VI, 2, 8401 = ICUR ns II, 4187), testimoni de la pervivència cultural de les elits tardoromanes

Abstract

[cat] En el darrer quart del segle VI, Itàlia visqué un període convuls i no exempt de conseqüències tràgiques: després del respir que representà el govern de Teodoric l'Àmal, la Guerra Gòtica (535‐554), llarga i sagnant, i l'entrada dels longobards (568) comportaren la desestabilització definitiva del teixit social i econòmic de la Península. Això no obstant, entre les elits aristocràtiques encara quedaven alguns focus de cultura clàssica que, malgrat la influència del cristianisme, es resistien a desaparèixer i que deixaren la seva empremta en alguns testimonis tan escassos com preciosos del crepuscle del saber de l'Antiguitat. Un exemple de la pervivència del coneixement antic en els primers anys de la Roma bizantina és el carmen que el notari Eugeni dedicà al seu fill Boeci i a la seva dona Argèntea, morts tots dos l'any 577. El propòsit d'aquest treball és, d'una banda, fer una anàlisi epigràfica, literària i lingüística dels textos que conformen aquest document, i, de l'altra, contextualitzar i interpretar les dades històriques que en podem extreure respecte de la situació de l'estament senatorial romà en època bizantina i de determinades disposicions testamentàries de caràcter patrimonial.

[en] In the late sixth century, Italy lived a tumultuous period with tragic consequences: after the stability represented by the administration of Theodoric the Amal, the long bloody Gothic War (535‐554) and the Lombard invasion (568) implied the definitive breakdown of the Italian social and economic fabric. However, still there were some focuses of classical culture among the aristocratic élites which resisted disappearing despite Christian overwhelming influence, and they left few but precious testimonies of the crepuscular wisdom of Antiquity. An example of the survival of this ancient knowledge in the very first years of Byzantine Rome is the carmen that notary Eugenius devoted to his son Boethius and his wife Argentea, both dead in 577. The aim of this paper is double: on the one hand, to carry out a linguistic, literary, and epigraphic analysis of the texts which define this document; on the other, to contextualize and interpret the historical data that we may deduce from the inscription about the condition of the senatorial class in Byzantine period and certain testamentary wills of patrimonial nature.