Quan fer classe esdevé art: la pedagogia com estètica

Abstract

En temps postmoderns, en què l'humanisme sembla que ha estat foragitat dels ambients pedagògics, s'agraeix l'arribada d'un llibre com el que tenim a les mans. L'autor és un reputat diplomàtic, expert en relacions i conflictes internacionals, que ha exercit el magisteri en universitaris, com la Complutense, on durant anys ha estat catedràtic de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. A més, es troba lligat a la nostra cultura, atès que es va formar al col·legi dels jesuïtes de Sarrià amb la qual cosa segueix una línea que enllaça amb els records escolars -sempre vinculats als jesuïtes- de Josep Maria de Sagarra i Agustí Calvet Gaziel, dos dels nostres grans memorialistes. De la mateixa manera que ells, l'autor d'aquest llibre fa una valoració positiva dels seus mestres al Col·legi de Sant Ignasi de Sarrià, en un apartat titulat <<la pedagogia com a riquesa humana>> dins d'un capítol que presenta la pedagogia com a via o camí de descobriment i perfecció. Tenint en compte això, afegim que és un llibre en castellà però amb accent català que valora la nostra pedagògica, per bé que la seva font nutrícia principal rau en el pensament liberal representat per autors de la vàlua de Francisco Giner de los Ríos, M. B. Cossío, Santiago Ramón y Cajal, i Miguel de Unamuno, sense oblidar José Ortega y Gasset i José L. López Aranguren, entre molts altres.