Betaïnes d'azolat piridini(azoli) i derivats amb diversos agrupaments interanulars

Abstract

En l'actualitat, la Química Heterocíclica ofereix la possibilitat de ser utilitzada com un bon mitjà de transferència entre els camps que presenten major futur en Química: aquells camps situats en la frontera amb la Biologia -presència d'una gran varietat d'estructures en els éssers vius i en els fàrmacs- i amb la Física -materials avançats-. L'examen d'una obra actualitzada en Química Heterocíclica241 mostra que unes de les estructures més captivants són les betaïnes heterocícliques i els compostos mesoiònics. Les betaïnes heterocícliques d'azolat azini i azolat azoli, formen un conjunt de compostos heterocíclics, l'originalitat de les estructures dels quals brinda un excel·lent potencial investigador. El nombre de compostos possible és força elevat i el nostre esforç inicial s'ha orientat cap a l'estudi de molècules model. Dins de l'àmplia i variada gamma d'estructures que poden presentar les betaïnes mesòmeres heterocícliques es troba el ciclopentadienur de piridini 1 -azaanàleg de la forma dipolar del sesquifulvalè 2B- i altres azaderivats, tais com les sals internes d'azolat piridini UI i d'azolat azoli V, les quals, juntament amb les 4-azoliden-l,4-dihidropiridines VI, són desenvolupades pel nostre grup de treball en els darrers anys, amb l'objectiu d'aprofundir en les seves propietats estructurals i de reactivitat química, com també en les seves possibles apücacions. Així mateix, s'ha ampliat l'estudi a les betaïnes d'azolat vinilenpiridini VII, azolat etilenpiridini i azolat etilenimidazoli VIII, azolat metilenpiridini IX (Sèrie C-N), azolat metilenimidazoli X (Sèrie C-N) i azolat metilenpiridini XI (Sèrie C-C). Aquestes darreres estructures IX-XI han estat un dels principals objectius de la present Tesi Doctoral.