Els comunals al Pallars Sobirà. Els usos tradicionals de la muntanya en el marc dels espais naturals protegits

Abstract

Els espais naturals protegits tenen un gran interès per a l'anàlisi social i cultural. La seva pròpia concepció i les funcions que se'ls assigna donen compte d'una definició particular de la naturalesa, dels processos que la determinen i de les relacions que mantenen amb ella les comunitats humanes. El ritme del seu increment al llarg del temps, per la seva banda, és indicatiu del caràcter històric que tenen com a institucions. La implantació i la dinàmica que adopten les àrees protegides en cada cas, finalment, evidencien les dimensions socials i polítiques que tenen associades en tant que formes de control d'uns territoris que havien estat prèviament habitats i d'uns recursos naturals que eren aprofitats, fins llavors, per part de grups humans concrets.