Poètiques de resistència/resiliència

Abstract

La brutal realitat de la pandèmia i el que en deriva ens força –ens obliga– a replantejar els principis i fonaments de l’art en una societat que desapareix per moments: més que líquida, descobrim ara una societat volatilitzada, críptica, desesperada. La desigualtat que creix de manera desmesurada i el canvi climàtic, que ja es mesura en catàstrofes. Les violències, directes o estructurals, derivades de diferències mal enteses. Cada vegada més descosits, ens cal emparar-nos en valors positius i transformadors. Com a noves persones creadores, els i les artistes novells han de presentar percepcions del món que els hi ha tocat habitar –viure– amb llenguatges que adrecin aquestes problemàtiques. Amb propostes artístiques que deixin de banda prejudicis impostats, han de buscar el diàleg amb el públic per generar confluències i complicitats.